FORMATGES
Capitol LIIII
Item que tot venador de formajes o revenador qui vendra a menut y a tall que tal formatge sia aforat per lo mostassaph ab dos prohomens que lo preu corresponga, al preu valra quintar en la plassa a pena de sinch sous.
PORCHS
Capitol LV
Item que totes les menuccies dels carnatges se agen de vendre en la forma seguent la spina de porch vedusto se aja de vendre dihuit diners la spina, del quisorjo quinze diners, la morxa ab la sanch setze diners, la ffrexura ab la tela, ventre, y melça un sou, los lloms y ronyons, quatre diners, lo parell de les costelles, sis costelles per quiscuna part un sou sots pena de sinch sous.
LLET
Capitol LVI
Item que ningun no gos posar aygua dins la llet sots pena de sinch sous y perdre la llet.
DE PESCADORS
Capitol LVII
Item es stat ordenat per los magnifichs consellers que tot pescador o venedor de peix aja de vendre y servir primer que degun al senyor serenissim Loctinent general, al senyor governador, als magnifich Veguer y consellers, capellans y frares, trobantse presents los compradors dels sobre dits y essent request pague les sots pena de sinch sous.
Capitol LVIII
Item que tota manera de peix, vermell, blanch, morenas, congras, y calamars, se ajen de vendre a raho de sis diners la liura sots pena de sinch sous y tot peix de stany y salpas que sien smocades e tot peix de canya que es vendra a hull que les ponga sis diners la liura.
Capitol LVIIII
Item lo jarret, bogues, sardines, seclets, polps, e sipies a raho de quatre diners la liure y que no y agen mescla de altre peix, com es moixo y scanyavelles sots pena de sinch sous, es entes dels polps que pasaran una liura lo que no pasaran se poguen vendre a dos liures.
Capitol LX
Item tota to(n)yina, emperador a raho de sis diners la liura.
Item les anguilas a raho de deu diners la liura que sian frescas y no lluades.
Item lo moixo, llagostas, lomantols, cabras tot peix de closcha a raho de tres diners la liura.
Item tota bestina com es mussola, casso, ragada, gat, scat o altra consemblant smoradas, llevadas alas y morros, se agen de vendre a raho de tres diners la liura y no mes tots sot pena de sinch sous.
Capitol LXI
Item tot peix fumat y sech se aja de vendre a raho de dotze diners la liura eccepto los mognedos (?) que valgue XVI diners la liura y no mes avant.
Item lo peix ramullat a raho de vuit diners la liura sots pena de sinch sous.
Capitol LXII
Item que tot pescador qui pescara peix en las mars de la present Ciutat so es del Cap de Marratge fins a Portixol a quel tal peix agen a portar y vendre en la present Ciutat, so es que nol puguen portar ni vendre fora de la Ciutat sots pena de vint sous.
Capitol LXIII
Item que qualsevol pescador, o altra persona, no puga salar ni fer saladures de ninguna natura de peix, per fer albitre per revendre si donchs no avia molta abundansia de peix en la present Ciutat y aso a coneguda del mostassaph sots pena de vint sous.
FFORNERS
Capitol LXIIII
Item es stat ordenat per los dits consellers que degun forner no gos pendre per pagar de coure pa, sino tant solament lo vinte so es de vint pans hu, e si sera, mes o menys, pendra per portata lo que li tocara, e si lo pa sera de dos qualitats, so es blanch o ros aja de pendre del hu, o del altre per sa portata e si pagaran per diners, pagaran tres sous per raher, y no mes, aço a pena de deu sous.
Capitol LXV
Item que tot forner sia tengut y obligat a pendre lo pa comprat y aquell aja de restituir per lo mateix com te, e si res y mancara sia tengut a pagar lo dau axi mateix si lo pa sera guastat per culpa sua aja de pagar tot lo dau y pagara de pena de sinch sous.
Capitol LXVI
Item que degun forner no gose pendre ny ferse pagar tant en festas anyals com en les festes solempnas, mes avant del preu sobre dit so es lo vinte o tres sous per raher no mes, axi mateix que dit forner ny missatge per ell pugan pendre ny demanar strenas degudas sots pena de deu sous.
Capitol LXVII
Item que tot forner sia tengut y hobligat de scalfar lo forn per coure pa tota vegada que per lo mostassaph sera request a pena de vint sous.