P. Ignaci Fiol: Avantatges de la confessió general

Bm-1670-6

               Aprofita en quart lloch la
confessio general pera alcansar la humilitat, que es importantissima pera el
cami de la virtut, y de la salvacio eterna. Explicarem be aquesta veritat ab
vna comparacio: entra vn caçador à vn bosch espes pera caçar, y mata vn conill,
ó vn colom, y apenas troba altra cosa; pero aconteix que pegan foc al bosch per
quatre parts, perque es niu de lladres, y bandolers y el caçador se lo está
mirant, puja la flama, creix lo
incendi, y apoderas de tot el bosch, retiras la gent per el gran foc, y ja se
abrasa tota la montaña, y veu el caçador que per vna part hixen fugint porchs
salvajes, ceros, y cabres monteses, y per altra llops y raboses, y que volan
perdius, musols, voltors, y resta espentat dient: nunca creguí quey havia tants
animals salvajes, y caça grossa en aquest bosch: es que anave ab sola vna
escopeta; pero ara que entra el foc per quatra parts, se ha descubert, y vist
tot lo que tenia el bosch.

            Asso matex aconteix en la
confessio general, que es: Sicut ignis,
qui comburit sylvam, et sicut flamma comburens montes
. Quant feyes confessions particulars, has de fer compte
que entraves á caçar en el bosch de la tua conciencia, ab sola vna boca de foc;
pero ab la confessio general: Revelantur
condensa
: se descobrin tots los animals salvajes de peccats, que estaven
retirats, y encuberts; y trobas en tu lo que no pensaves, tanta caça grossa,
porchs, onsos, llops, lleons, voltors de peccats de superbia, y ambicio; de
torpezes, y desonestidats; y de injusticies contra la hazienda, y fama
del proxim; peccats de gola, y glotoneria; y aquest conexement propri, fa que
hu se humille, y es tinga per mereixedor de qualsevol pena, y castich.

                Io sé de vn home, que
despres de haver escrita la confessio general, tingué tan gran asco, y ira
contra si matex, que es tancá en vn aposento, y donás docents açots: llegie los
peccats que havie comessos contra el primer manament; y deye á soles, aquesta
es la justicia que mana Deu fer contra fulano (anomenantse á si matex) per
aquests peccats, y donaves vn copios numero de açots; y despres llegie los
peccats contre el segon manament, y donaves altres tants; y lo mateix feye als
demes; y axi consta, que ab la confessio general se alcansa la virtut de la
hvmilitat, tenintse hu en poc, y per merexedor de qualsevol castich.

             La quinta raho que nos
obliga á fer confessio general es, perque
ab ella alcansam victoria del dimoni. Conta Cesareo á aquest proposit, que en la Ciutat de bona vn Rector de
vna Parroquia visqué molt temps amancebat ab vna dona anomenada Alheide,
castigál severament el señor permetent que
ell matex se penjas en la sua casa; trobál la dona penjat, y mort, restá molt
espantada, y compungida ab tal vista; y deye en si matexa: ja aquest desditxat
home ha donat compte á Deu; ja se ha perlat de mi devant del tribunal de
Christo, ja está aquest en lo infern; tu Alheide guarda no vajas allá á fer li
compañia en les penes, y torments, com lin has fet en les culpes. Restá tan
atemorizada de aquella desesperada mort, que deixá el mon, y es va fer
religiosa, y començá á fer vida nova; pero el dimoni la tentave, y perseguie de
moltes maneres. Estant vn dia Alheide en vna finestra del convent ahont havia
vn pou, posás el dimoni sobre la vorera, y volentla agafar ab les sues vngles
per el coll, ella retirás, y caigué de espalles mig desmayada.

            Acudiren al ruido, y veus,
y aportarenla al llit torná en si, y estant sola, aparaguéli altra vegada el
dimoni, y diguéli ab paraules suaves, y amoroses, que deixás aquella vida tan
aspra, que tot era dejuni, pobreza, mortificacio, y no servia tot sino de
llevarse molts añys de vida; que tornás al mon, que ell li oferia vn marit
rich, noble, y ben acondicionat, y passaria lo restant de la vida alegrement,
gozant de les delicies, y regalos que Deu ha criat pera al home. Responguéli
Alheide: no tinch altra sentiment, y dolor, sino de averte seguit tant temps,
apartat luyn de mi, que ab la gracia de Nostre Señor Iesu Christ, nunca mes
seré esclava tua; ni creuré en les tues embusteries, y engañys. A les hores el
dimoni fent com si es netejás el nas, tirá los escrements á la paret ab tal
furia, que saltaren á la roba de Alheide, y desaparagué; y lo que caygué en la
roba parexia vna pega negrissima, y de tan pestilencial olor, que nol podian
sufrir.

(…)