Anit mos hem ajuntat
gent retirada i vesina,
jo vénc des de s’altre cap
des de lo més lluny de s’illa,
molt de temps hi he calat
per fer aquesta travessia,
que es vent m’ha vengut escàs,
ja no cenyeix com solia,
anava
mirant es compàs
i veia
que m’abatia,
aiximateix
he remuntat
sa
punta de la Gavina,
llavor
per allí he trobat
un
balandrot que venia,
també
amb la mar de costat
ja
anava bastant cenyida,
i
amb so casc mig tombat
que se
li veia sa quilla,
i
«folio» molt ben pintat
que de
lluny se distingia
de
s’any que és matriculat
i a on
«perteneixia»,
quan
l’he vist prop he pensat
de dar
amb un rem a la cia,
jo
encara no ‘via armat
i ella
ja m’envestia,
llavor
per fi he tombat
propens
a una avaria,
que
aiximateix he pigat
una
bona sacudida,
lo que
pens que m’ha salvat,
que és
maniobra senzilla,
que
encara vaig arborat
de sa
moda més antiga,
redona
amb floc enxarpat
i es
«palo» d’enmig llatina,
que
gàbia no n’he gastat
en
tota sa meua vida,
que
sempre ha ‘nat es teulat
per
tot allí on volia,
que
així es diverteix i canta
a
onsevuia que he sét.
Vo’n
diré una de tantes
de dos
o tres que n’he fet.