Bm-1910-10.2
Convé que la capa
superficial de le terra que s’ ha de conrar, se pos lo més fluxa possible, a fi
de que les plantes puguen arrelar be, respirar l’aire convenient y axís
prenguin bona mesa.
Per lo tant se llaurará be
ab bones arades de ferro, o ab l’ arada romana, si hi ha fiters, o s’ esbancará
ab los ganxos.
A tota terra, tant si se
conra cada any, com si no, será convenient que li donin tres reyes: la primera
a principis d’ Agost, quant hajen aprofitat els animals les estivades; la
segona a últims de Septembre, o millor encara quant sian nades les primeres
herbes; y llevors a, temps convenient, la del sembrar.
S’ aconsella binar o donar
dues reyes abans de sembrar, perque ab la primera, o sia la del estíu, la terra
absorbeix nitrógeno y ácit carbònic de la admósfera; y ab la segona, o sia la
d’ últims de Septembre, quedin netes de males herbes, qu’ enterrades servirán
de femada als sembrats.
Es necessari que les dues
primeres reyes sian fondes, a fi de que la terra quedi ben trencada; però en la
del sembrar basta llaurar demunt, perque la terra de la primera capa es la més
rica y la que conté més substancies nutritives.
Una planta es un organisme
maravellós; té poros y respira, y per medi de les arrels xupa y s’ assimila
sals y altres substancies del seu entorn. Ara preguntam: ¿Com podrán pendre
bona mesa les plantes, si les arrels troban un trispol dur y mal preparat? Per
forsa haurán de dur una vida magre y malaltissa y donarán poc fruit.
Que ho tenga present el
conrador, si vol tenir bones anyades; en lloch de conrar molta terra y
malament, val més ne conri poca y la pos be.
Es un punt aquest de molta
importancia y que s’ ha de tenir molt en conte, si se vol reformar l’
Agricultura.
Les arades que sol usar l’
agricultura mallorquina son: l’antiga arada romana y les modernes de ferro.
Encare que les modernes de ferro ab pala duguen ventatjes demunt aquella, en
quant a llaurar fondo y trencar be la terra, amb tot y ab axò, no se podrá
abandonar del tot la romana, perque en los llochs de pedreny, o de molts
arbres, o fiters, les de ferro no farán bona prova.
A n’ el Continent, a
llochs ahon se conra en gran escala, s’ empren per llaurar máquines de vapor y
altres arades, sobre les quals el llaurador hi pot cualcar; però a Mallorca no
podrán tenir aplicació, per lo mal pla qu’ es el terré casi per tot.
En quant a esbancar les
terres, se podrá fer aquesta operació cada tres o quatre anys, cuidant de no
traspassar la capa de terra humus y se tremparán llevors ab molts de fems y
formiguers, segons sia necessari.
Avuy, que hi ha reyes de
ferro que llauren bastant endins, se podría suprimir aquesta feyna prou
costosa, ab una llaurada ben fonda.