Pere Antoni Figuera: Mostra del Diccionari mallorquí-castellà

Bm-1840b-12.1

           Vétèn. V. Véstèn. Vete.

           Vétérâno, na. adj. Antíg, véy, esperimentâd, majormént
en la milicia. Veterano, na.

           Veterinâria. f. El ârt y ofici de menescâl. Veterinaria.

           Veu.
f. El sô ô sonido formâd en la
gargamélla y qui surt de la boca del animâl. =Parâula, térme, vocâble. =El
agregât de las conjuncións del vérb =Rumor, opinió pública. =Motíu, pretésto
públic. =Vôt en las eleccións. =Podèr de fer per sí ô en nôm de âltri alguna
côsa. =Pertenência à alguna côsa. Voz.
=Activa: la facultât de elegir ô la del vérb qui significa acció. Voz activa. =Passiva: la capacidât de
ser elegíd ô la del vérb qui significa passió. Pasiva. =Argentina: clâra, sonora. Argentada. =Prima. Delgada.
=Desentonâda. Desentonada. =Grôssa. Gruesa. =A una veu: de comú
consentimént. Á una voz. =Veu de
pöllâstre: côm á ronca que ténen los allôts quând la mudan. Muda. =En âlta veu: cridânt. En alta voz ô á voz en grito. =Donar una
veu á algú: cridarló. Darle una voz.
=Córrer la veu: publicarse una côsa. Correr
la voz
. =Á mitja veu. Á media voz.
=Prènder veus: adquirir noticia. Tomar
voz
. Á viva veu: sense escríurer. Á
viva voz
.

           Veueta. f. Veu petita, delicâda. Vocecita.

          Vèurer. v. a. Percèber los objêctes ab los uys.
=Eczaminar, observar, registrar per curiosidât ô per diversió. =Visitar á algú.
=Encontrar ô trobar. =Conèxer, judicar, etc. Ver. =Bëllumas. Ver
lucecillas.
=Sas estrëllas á câusa de tôc fôrt ô cayguda. Ver las estrellas. =De lluñy. De léjos. =De lluñy y no podèr distingir
al objêcte. Columbrar. =El jôc mâl
parâd. Ver el juego mal parado. =Mon:
viatjar. Ver mundo. El mon per un
forât: estar dins un llôc tancâd oscúr. Ver
el cielo por embudo.
=Vèurer venir. Ver
venir.
=Véurer la séua. Ver la suya. =Vèurer
sa tela á un: pénétrarlí la intenció. Descubrirle
la veta, entenderle la musa
ô dar en
la nuca.
=Á vèurer. Á ver. =Á més
vèurer: despedida. Á mas ver. =Á mon
vèurer: segóns el méu judici. A mi ver.
=Veurèm qui la haurâ manâda bôna: espressió del qui brevetja del séu podèr, de
la séua fôrsa, del séu valor, etc. Ya
verán quien es calleja.
=En veurèn un veuen s’âltre. Allá va Sancho con su rocin. =Estar ô ser de vèurer una côsa. Estar ô ser de ver. =Fer vèurer sas estrëllas ab un tôc fôrt. Hacer ver las estrellas. =Áre heu
veurèm: espressió ab que se dubta si un lograrâ lo que pretén. Allá lo veredes dijo Agrages. =Nou
veurâs: nou lograrâs. No te verás en ese
espejo.
=No veurèy de câb bölla: estar apretâd ô en suma misêria. Estar á la cuarta pregunta. =No veurèy
géns ô câb gota. No ver gota.=No
veurèy en sos uys badâds No ver siete
sobre un asno.
=No veurèy de feynas. Estar
hecho un azacan.
=No veurèy de sôn. Azorarse.
=No podèr vèurer á un: tenirlí aversió. No
poderle ver.
=Tenir que vèurer alguna côsa ô persona. Tener que ver. =Jâ se veu. Ya
se ve.

         Vèurerse. v. r. Estar á llôc á propôsit de ser
vist. =Trobarse posâd en algún estât, v. g. vèurerse pôbre. =Representarse la
imâtge dins un mirây. =Mostrarse claramént, donarse á conèixer. =Parlar ab
algú. Verse. =Sa ruxâda demúnt. Oler el poste.

           Vèurer. m. El sentít de la vista. =Apariência de
las côsas. Ver.

           Vexigâ. m. Emplâsta de cantâridas. Vejigatorio.

          Véy, ya. m. f. La persona de molta edât. =adj. Anciâno, antíg, de llârga duració.
=Lo côntrapôsad á nôu ô recént. Viejo,
ja.
=Astút. Perro viejo. =Atxacosos.
Carraco, ca. =Vèrd: qui fâ de hômo
jove. Verde. =Côsa jâ no bôna per res
de véya. Vegestorio. =Més véy que es
pastar: molt véy. Mas viejo que la sarna,
que el repelon
ô que préstame un
cuarto.
=Véy xerúc. Vejacon, na.
=Fer el jove véy al véy. Hacer viejo.
=Ferse véy. Hacerse viejo ô envejecer.

           Veyès. f. El estât de véy. Vejez.

           Veyèt, ta. adj. Diminutíu de véy. Viejecico, illo, illa, ito ô viejezuelo, la.

           Veynâd, da. adj. V. Vesí. Vecino, na.

           Veyôt,
ta. m. f. Molt véys. Viejazo, za. =Nôm de burla que se dona
als véys majormént á las véyas deshonéstas. Carcamal.

           Veyura. f. V. Veyés. Vejez.

           Veyver, ra. adj. Mâlfener, qui tot lo dia andoya
anânt per aquí y per ällâ. Biltrotero, ra
ô golondrino, na.