Pere d’Alcàntara Peña: El dijous llarder

Bm-1896-2

El dijous llardér.

 

Avuy n’es bon día

per berenar bé.

¡Viva l’alegría

del dijous llardér!

 

Tonina estimada;

el sol ja es sortit.

Volta la flassada

botarêm del llit.

Que els budélls desitjan

coques ab tayades.

¿Quantes ensaymades

ahí vares fer?

¡Viva la alegría

del dijous llardér!

 

Una per mí’m basta,

si grossa la’m duys;

de aquelles de pasta

que’s sol desfé’n fuys.

Y entre els fuys s’hi troba

sahim y mantega.

Duys la’m qu’una vega

ben grossa’n faré.

¡Viva la alegría

del Dijous llardér!

 

Barques á balquena

vetx sortir del forn.

La
Plassa
ben
plena

n’estava dejorn.

Totes en fileres,

totes ensucrades,

plenes de tayades

de ca’l pastisser.

¡Viva la alegría

del Dijous llardér!

 

N’hi ha de petitetes,

que fan petit so.

N’hi ha de tres pessetes.

N’hi ha d’un duret d’or.

N’hi ha de grosses, grosses,

fetes ab un motlo,

que ténen de rotlo

mitja cana bé.

¡Viva la alegría

del Dijous llardér!

 

¿Quí puja l’escala?

El fornér… Segú.

Ja entra per la sala.

Les nostres mos dú.

Va t’aquí la meua,

blanca com la lluna.

Donaula’m, totduna

la me menjaré.

¡Viva la alegría

del Dijous llardér!

 

Donaula’m depréssa.

Posaula á su-quí.

D’examen es pessa

d’un pastador fí.

Bon color, bon trajo,

redona figura,

ni es fluxa ni es dura;

rica crosta té.

¡Viva la alegría

del Dijous llardér!

 

Ple está de tayades

son cuyro ensucrat,

son de sobressades

y carabassat.

¡ay! De cabeys d’ángel

també está farcida…

¡Tonina garrida

que bé les saps fer!

¡Viva l’alegría

del Dijous llarder!