Pere d’Alcàntara Penya: Un carriler

Bm-1892-2.1

              
M’en vull aná á la caseta:

            fa temps que no hi som estat.

            Veuré si té espiga el blat

            y
si va verde la pleta.

               Al cap d’avall del carrer

            d’els
Olms, devora el passeitx,

            catorce
carrils  hi veitx

            qu’esperan
un passatjer.

               M’en hi vaitx. Ja encarrilat

            me
trob; pero el carrilé

            per
la grossa set que té

            dins
la taverna es entrat…

               Passa un cuart, passa mitj’hora;

            y
jo posat en berlina…

            Un que va á peu y m’afina,

            tant me compateix que plora.

              
—¿Que no pujas?—No. Jo frís.

            —Més aviat arribarás.

            —¡Ay! ¡Qu’equivocat estás!—

            Y passa, passa de llís…

              
Ara surt el carreté

            de la taverna.—¿Que fas?

            ¿que
te quedas ó t’en vas?

            —M’en
vaitx depressa… Ara vé

               madó Murta ab sa cenaya…

            ¿La veu devant ca’n Miret?

            També vé la qui ven llet,

            y més lluny veitx Dona Blaya.

               En arribá aquestes tres

            ningú’m
priva de que surta.—

            Mes,
ja arriba madò Murta

            y
passa, y no li diu res.

               Dona Blaya va á La Sanch,

            la
lletera diu que no.

            —Deixme veure aquell senyó

            que está assegut á un
banch.

               ¡Senyor! ¿Que vé cap amunt?

            —Si
surts prest pot ser que sí.

            —Venga,
ydò.—Jo esper aquí.

            Ja
ho dirás en está á punt.

               —Si t’en has d’aná, fé vía.

            —No
més son dos. Fossen sis.

            —Pero
jo d’arribar frís:

            si
anás á peu ja hi sería.

               —Ara s’entrega Na Bet;

            y
Na Lluca, y Na Pintada,

            y
sos fills, y sa cunyada.

            Mos n’anirêm. Serêm set.

               Fé vía Bet. Som partit.

            Puja
aquí, Lluca, totduna.

            —¿A
cinch centims cadascuna?

            —¡A
cinch centims! ¿Qu’es, qu’has dit?

               ¿No saps tú que la tarifa

            diu á vuyt? Baixa depressa.

            —T’en don sis.—¡Vaja una pessa

            bona
per un pern de rifa!

               ¡Sis centims! ¡Y durte á tú,

            dos
covos, una cenaya,

            un
paner, un sach de paya

            y
el nin que mama! Es segú

               que te creus que’m muyr de fam.

            —Serán
set. ¿Tens res que dí?

            Pero
has d’esperá En Matgí…

            —¡Carreter!
¿quant mos n’anám?…

               —¿Y En Matgí, que es torbará?

            —L’he enviat á la Calatrava…

            La pell del xot la deixava

            y jo anit la tench d’emprá.

               —Ara vé En Matgí… Si ho es;

            si
no ho es… Pareix que sí.

            —Jo
dich que no es En Matgí;

            ell va vestit de pagês.

              
—No crech que se torbi
massa.

            —Si no t’en vas, jo devall.

            —Senyor.
S’esper y que call:

            tenga
un poquet de catxassa.—

               Ja van pujant les plasseres,

            y
un ca-mè, y un infantó;

            deixant
sentir bona oló

            de
pêsols y de faveres.

               Ja tenim sis arengades

            compostes
dins el carril;

            les
esquenes de perfil

            y
les cames arronsades.

               Ja arriba En Matgí ab la pell,

            dins la galera la tira;

            una vella se retjira

            y m’esclafa el méu capell.

               Daxo, daxo, á pas de bou

            ja parteix el carrilé

            mirant encara si vé

            un altre passatjer nou.

               Cap vidre té la berlina

            y la pols entra dedins,

            y de
dalt la closca fins

            els dits del peu m’emblanquina.

              
El camí du molt de rost

            y la bístia no es condreta…

            Quant
arrib á la caseta

            repar
que el sol ja s’es post.