Pere Ordines: Cançons d’amor

Bm- 1580-2

                                                                        I.

Gran dolor y pena

Que pas per amar,

Estich en cadena

Per vos singular.

 

No ‘m som pogut alegrar

Lluny de vos la vida mia;

Lo remey que yo tenia

Era mon cor suspirar.

 

Mes gentil Señyora

Jo no puch trobar,

Qui ‘m te l’amor presa

En son ben amar.

 

Jo no ‘us vull perq’ em vullau

Ni perqu’ em fasseu mercés,

Basta prou que sapiau

Qu’ eus am y no puc fer mes.

 

                                                                        II.

¡O mala sort

Qu’ es estada la mia!

Ja ’m fos jo mort

Are no penaría.

 

¡O gran dolor

Y mal tan desigual!

Tirá‘m amor

Una fletxa mortal.

Ferí ‘m lo cor

Ab furia tan fort,

Y ab nafra tal

Digui ¡O mala sort!

 

Lliberta estava

Un temps jo d’amor,

Y no penava

Ni sentia dolór.

Ara tristor

Me mata nit y dia

¿No veis mudansa

Qu’ es estada la mia?

 

Be ho meresch

Si tinch tanta tristor

Y si patesch

Per riurem del amór.

Jo be estave

Ma vida ab segur port,

Y are desitx

Cade dia la mort.

 

Are estiré

Satisfeta ab turment

Y no ‘m riuré

De ningun pacient

¡Ay de mi trista!

¡Y quant millor seria

Hagues finit!

Are no penaria.

 

La satjeta d’ amor

Que m’ has tirada

Ella ‘m ferí lo cor

¡O desditxada!

 

                                                                       III.

Si no ’m dau vostres amós

Ermitá ‘m feré per vos

 

Quant ha que mon cor crema

Sols pera vos, mon bé,

Doleu vos de ma pena

Y mal no sentiré.

Pres me teniu, senyora,

Tot á vostre servey.

 

                                                                        IV.

La cansó que n’ haveu dita

Dita n’ es.

Senyora, gracia y mercés.

La cansó que n’ haveu dita (bis)

Dins mon cor la tench escrita,

Dita n’ es, etc.

 

La cansó que haveu cantada (bis)

Dins mon cor la tinch posada

Dita n’ es, etc.