TRANSCRIPCIÓ
LITERAL DEL TEXT
Primera Cobla de
Cansion:
lamu
de le case diu quencarem de quenta mes:
y
leuem de naubein perque subrat su merech:
que
mus cumvide caseue en que sigem estreñches:
5 com si fosem se chen seue sen que noms
eteñem rres:
pero
yo i se done seue mol bone llei musem pres:
que
yo per veni caseue pesas quemi no mes rres:
per
venim menech lluchere no cunec cuan menveiech:
si
le pregunten e elle quisa nou diral metech:
10 tal volte sescuserien encara que no
venges:
y
en nar mun sempre mus diuen veiam si turnereu pret
dantentenen
que presien se vesite quels em fet:
peron
care que no sige un sem va mes setisfet:
sempren
su pensa tenim deubei y turnari pret:
15 deveu pensas quem sentiu yas cunech que
ben tonteds:
si
tes pensat que tenim ganes de sentirte mes:
siu
sebes men decherie une miquete mes pret:
qui
no sap malen quemine quis innusen nou cunesch:
valtrus
le bundad teniu descultarme simetech:
20 lamu de le case diu quencarem de quenta
mes:
per
naltrus se mur tifique que ya fa prou y demes:
quem
vengut tante femili yell noses pante per rres:
yeu
cause que te pusibles per tot lu que seuferech:
25 y li grade se musique yes sert que si
devertech:
deu
li do mols añs de vide que sempren puge fe mes:
y
bone selut cumplide que sen selle no som rres:
per
pude selebras die questam y yas despedechs:
un
san ques que li suplique el tembe li cunsedech:
30 yas va que banses seu die peren guañ no
torne mes:
une
feste tan pulide lañqui ve siral metech:
yuvura
qui ten dra vide que per tots ympusibles:
sen
van murin ca de die se sort de qui deu vol es:
tot
qui es chove cumfie sempren de van viure mes:
35 yes veis se van evurrinse que no poden
pesa mes:
quems
em de na despedin tots de quet mon tart o pret:
que
nel mon lu que tenim cose mol poc durables:
yun
curt tems eu puseim echoncares que viu mes:
que
mai segu no tenim un istan de vide mes:
40 que quell queu sap noms u diu ni li
emporte per rres:
ques
tam enes pude seu murim cuan lie perech:
tametech
cuan mus murim tot quedei no munduim rres
y
are tu tom pale y rriu ningu ses pante per rres:
llevo
si metech tenim lu que deu muse prumes:
45 lamu de le case diu quencarem de quenta
mes
TEXT
DEFINITIU
I
L’amo
de la casa diu
que
encara hem de cantar més,
i
l’haurem d’anar obeint,
perquè
sobrat s’ho mereix,
que mos
convida a ca seua
enc que
siguem estrangers,
com si
fóssem sa gent seua,
sent que
no ems atanyem res;
però jo
i sa dona seua
molt
bona llei mos hem pres,
que jo,
per venir a ca seua,
passar
es camí no m’és res.
Per
venir em maneig lleugera,
no conec
quant m’envelleix.
Si la
pregunten a ella,
quissà
no ho dirà el mateix.
Tal
volta s’excusarien
encara
que no vengués,
i en
’nar-mo’n sempre mos diuen:
“Veiam
si tornareu pret”—,
dant
entenent que aprecien
sa
vesita que els hem fet.
Però encara
que no siga,
un se’n
va més satisfet,
sempre
amb so pensar “Tenim
de obeir
i tornar-hi pret”.
Deveu
pensar es que em sentiu:
“Ja es
coneix que ben tonta ets,
si t’has
pensat que tenim
ganes de
sentir-te més.”
Si ho
sabés, me’n deixaria
una
miqueta més pret:
qui no
sap, mal encamina,
qui és
innocent no ho coneix.
Valtros
la bondat teniu
d’escoltar-me
simateix.
L’amo
de la casa diu
que
encara hem de cantar més.
II
Per
naltros se mortifica,
que ja
fa prou i de més,
que hem
vengut tanta famili’
i ell no
s’espanta per res,
i ho
causa que té possibles
per tot
lo que s’ofereix
i li
agrada sa musica
i és
cert que s’hi deverteix.
Déu li
do molts anys de vida,
que
sempre en puga fer més,
i bona
salut complida
—que
sense ella no som res—
per
poder celebrar es dia
que
estam i ja es despedeix,
un sant
que es que li suplica
ell
també li concedeix.
Ja es va
acabant-se es seu dia,
per
enguany no torna més.
Una
festa tan polida
l’any
qui ve sirà el mateix,
i ho
vorà qui tendrà vida,
que per
tots impossible és.
Se’n van
morint cada dia,
sa sort
de qui Déu vol és.
Tot qui
és jove confia
sempre
endavant viure més,
i es
vells se van avorrint-se,
que no
poden passar més,
que ems
hem d’anar despedint
tots
d’aquest món tard o pret,
que en
el món lo que tenim
cosa
molt poc durable és,
i un
curt temps ho posseïm
—això
encara es que viu més—,
que mai
segur no tenim
un
instant de vida més,
que
aquell que ho sap no ems ho diu
ni li
emporta per res,
que
estam en es poder seu,
morim
quan li apareix.
Ta’mateix
quan mos morim
tot
queda i no mo’n duim res,
i ara
tothom parla i riu,
ningú
s’espanta per res.
Llavò
simateix tenim
lo que
Déu mos ha promès.
L’amo
de la casa diu
que
encara hem de cantar més.