Bm-1509-7.5
(…)
Item, ordenaren que lo primer guanyador de dites joyes pach e sia
tengut pagar dotze sous y los altres següents guanyadors quiscun deu sous
tauletgers, dels quals hauran los dits tauletgés per sos traballs, ço és, de la
primera joya, quatre sous y de les altres sengles dos sous y los restants
sengles vuit sous per cascuna joya partiran los dits tauletgés finidas totes
les joyes en o abans entre los altres spingarders per colps segons més y menys
colps haurà cade hu.
Item, ordenen que nigú no puga tirar a les dites joyes sinó ab
spingarda pròpria y no menlevada e si ço faÿa que no pusque guanyar joya e si
la havia guanyada e ja li fos liurada i·s sabia aprés que s’agués guanyada
aquella ab spingarda menlevada que la joya li sia levada. Si donchs no era
mester de fer spingardes, lo qual no volem sia entès en lo present, capítol
emperò que dins set semmanes compledores del dia que·s comensaran a jugar dites
joyes ne haja feta per si propri, altrement, pessat lo dit terme, sia entès e
comprès en lo present capítol.
Més avant ordenen per
tolra qualsevol debat o qüestió que los dits spingardés no pusque jugar ab
forqueta ni ab lo bras recolsat en lo cors ni en altre part e si per ventura
algú jugava en lo modo demunt dit que no li valeguen los colps que farà ni
pusque guanyar joya.
Més avant ordenaren que
nigú no pusque tirar dues pedres sinó ten solament una e lo qui tirarà sens
pedra que vage per tirat lo dit colp e no hage a tornar tirar per aquel colp.
Més avant ordenaren que
tostemps que alguna spingarda destenga essent del tot fora de la cara ja alsada
e dreta que no vage per tirat ans puga tornar tirar.
Item, ordenaren que nigú spingarder no pusque anar a mirar los
colps sinó lo taulatger e los que ell elegirà, e tots los qui contraferan al
present capítol sían ipsofacto en
pena de dotze dinés pagadors als dits tauletgers.
Item, ordenaren que lo tauletger sia obeyït en quant ordenerà, puys
no sia contra exprés capítol, e que totes les questions que … lo tirar se
mouran hagen esser demanades per los dits tauletgers aqui promptement ab
consell dels qui ell volrà, e determenada la qüestió no pusque la part
condemnada més avant fer dita questió ja declarada.
Més avant per quant tots
los dits spingardes deuen esser en molta amicícia e germendat com lo dit
exercici principalment se fassa per deffensió de nostres inimichs, los
magnífichs Jurats prégan y exorten a tots y a cade hu en particular que stígan
en bona pau e amícia e si per cars algú de paraula o de fet movia avalot o
baralla en lo loch a hon se jugaran dites joyes aquell tal no pusque guanyar
joya e si ja la tenia guanyada ipsofacto
la perde e li sia levada.
Més avant ordenaren[1] que tots los jugadors sían
tots los diumenges, tant quant se jugaran dites joyes, en lo vall e si no·y
seran o lo qui mancharà no sia sperat.
Item, ordenaren que lo tauletger o tauletgers los dissaptes a
vespres sia tengut donar la ralla e que hage de esser de cent trenta passes an
amunt e no mancho.
Item, ordenaren que los tauletgers sían tenguts elegir tres hòmens
qui cullen les pedres cascun diumenge e que aquelles hájan de partir de dos en
dos diumenges entre los jugadors e que negú altre no hi pusque anar ni tremetre
mossos sots pena de perdre los colps que tindrà e la joya si la tenia guanyada
e que no pusque pus tirar en les altres joyes de aquell any fins l’altre any
qui vindrà aprés.
Item, ordenaren que lo spingarder qui haurà guanyada joya no puga
concórrer en guanyar altre joya de aquell matex any.
Item, per quant la varietat del temps muda y fa variar les coses e
poria esser que una cosa que ara appar bona en altre temps apparega mala, se
han reservada los magnífichs Jurats facultat de poder mudar, interpretar,
corregir e commutar los demunt dits capítols en tot o en part, axí com serà per
ells vist deure·s fer a llur bon àrbitre.
[1] Corregim ordeneran.