«Qui bella missio»

Qui bella missió
que diu pare Vasallo,
anem a l’escoltarlo
antrenda lo que nos diu.
De tot lu primidiu
de la Cristianidat,
per diura lus pecats
al confessor.
Jesus! y qui error
que nos y ha succehit
mentres que avem vivit
an aqueix mon.
Homes i donas son
minyonas i minyons
pe entrenda lus perdons.
Sarem contrits,
ara sem avertits
en cara ora del dia
pe’no fer companyia
als de l’infern.
Rabia rancor y gel
tot avém de deixà(r)
y de nos estimàr
com germans.
Lu remey és a mans
de nos posar en gracia
basta que just se faci(a)
lu giubileo.
Cada anima na treu
de las de’l purgatori,
am’aquell ajutori
y l’assistencia.
Prenivol en paciencia,
deixemos la perfidia
Dixo qui te envidia
servir a Deu
qui l’adora i qui’l creu
mai tengarà pena
lu paradís s’espera,
l’eterna gloria,
aquesta és la victoria
que nos guadanyarem
mentres que servirem
a Jesus Crist.
Na treurém conquist
de las animas nostras
la mia y las vostras
dongarém conta.
Quant Deu nos pregonta
lu dia del Judici
lus nostrus beneficis
y les obres.
An allà hi ha richs i pobres
tots siguerem iguals.
A la sua esquerra los mals
y’ls bons a la sua dreta,
l’anima pura i neta
sa la pren San Miquel
sa na la munta al cel pe’companyia.
Quan Deu nos envia
an aquellos dos furiosos,
cada dos, puxinosos,
san prenen una.
Eterna sepoltura
an aquell foc eterno
estan las animas.
La bona rotina,
que nos aveu emparat,
mentres que no avém salvat
los manaments.