Bm-1950-4
Ave Maria Puríssima
Sr. D. Guillem Colom
Sóller
[Llucmajor] 23, agost,
1950.
Estimat
amic: vos fas a Sóller, per les festes de Sant Bartomeu. Aposta, us escric a
Sóller. Vull que tengueu una còpia de la carta escrita, i no enviada, a Mn.
Castanyer. Aquest senyor, emparat en la seva bogeria, a qualsevol hora, pot
moure’m qüestions i donar-me altres disgusts. Els meus amics convé que estiguin
ben informats, perquè la cosa és greu i, així, amb més facilitat, no podran
defensar-me dels atacs d’un irresponsable que, irresponsable i tot, m’ha fet
molt de mal. Perquè
la garrotada d’un boig pot xapar el cap lo mateix que la garrotada d’un home de
seny. I la calúmnia és bona
de posar i és molt difícil d’esvair. «Qui sap? Per ventura hi ha qualque cosa! Un en veu tantes!» Són boires de dubte que, gairebé
sempre, queden, flotant, sobre el calumniat. I més, si el calumniador, ningú el
crida a l’ordre, per temor d’exacerbar-lo, i el calumniador té molts de moments
en què raona amb tota lucidesa.
Voldria
enganyar-me, però jo crec que la cosa se repetirà. La seva mania persecutòria està canalitzada cap a
mi. Per ventura, perquè no vaig voler parlar elogiosament —jo no volia trair la
meva consciència literària— dels seus versos, els quals per dissort meva, no me
varen plaure. Aquella petita ferida que jo, complint un deure, pareix que li
vaig fer, se veu que ha anat covant i li ha infectat tot l’organisme
espiritual. I per més que els meus humils escrits tenguin la seva fisonomia
pròpia —com la tenen les pintures i les obres d’art, si el seu autor té
personalitat— perquè, bona o dolenta, la meva persona i manera d’esser,
s’encarna en els meus escrits, jo no estranyaria gens que Mn. Castanyer, en
tornar veure quelcom meu, no repetís l’escena. Dels boigs que no ho pareixen,
Déu me n’alliberi, que dels boigs declarats, prou que me’n guardaré jo. Afm. amic,
P.
R. Ginard Bauçà.