Bm-1860-6.1
Moltas preocupacions,
germanets meus, hey ha que destruir ó desvanexer per reduir á bon terme el
festetjar; ho próvan sas encontradas opinions d’homos eminents en lletras y
virtuts, qui uns son de parer qu’ estan en tant de perill els joves devora s’
al·lota que los parex necessari casarlos antes de mirarla; perque diuen, (y
casi sempre endevinan) que s’ estopa ran des fôc s’ encen. Altres asseguran que
‘l festetjar no es mèdi segur de conexerse, perque sa passió lléva ‘l
conexement; y qui no té s’ enteniment assentat no veu res á sen endret, tot eu
veu daurat… y els babais creuen que sas al·lotas ab so front lluent son unas
perlas ó diamants vertaders. Y axi convendria molt á tots els jóves qui volen
prender estat, sabrer que no és or tot lo que lluu en aquest món de falsas y
enganadoras apariencias y d’ embusterias vertaderas, y que sa llauna nóva que
casi no val res, lluu mes de vegadas que sa plata veya, qu’ es d’ un vertader y
gran valor. Molt natural y fácil es s’ exémple de sa llauna y de sa plata, per
fer veurer ben al viu á tots els fadrins discrets es perill qu’ hay ha, de
caurer devall sa llósa, si miran es front de sas al·lotas de part de fora… si
los miran sa clenxa pentinada de fresc… ¡ja treuria mes á cualsevol fadri
colgarse dejorn, que anar á festetjar tant á lo beneit!
Emb aquesta casta de
festetjar estic conforme ab sos confessórs rigurosos, qui no volen absoldrer á
tals enamorats, ni á sas mares qui ‘ls ó comportan. No vuy dir que sas
al·lotas, no hajan de ser estiradas, netas, y ben paregudas; sino qu’ han de
tenir mes cuidado de ser instruidas, virtuosas, prudents y castas, que de ser
curras y anar molt ataviadas; perque aquests adornos de s’ ánima son els
profitosos per ellas y per els seus marits. Son els qui forman sa felicidad de
sas familias, sa gloria de sas nacions, y umplen el cel de ditxosos
benaventurats; …mentras sas hermosuras des cós, que cautivan els sentits
materials, no produexen sino engans, desgracias, sentiments, miserias humanas,
y sa condemnació eterna.
Els enamorats qui miran si
s’ al·lota té es cós prim, es peu pètit, o si té bona coha, y no miran si te
vertadera instrucció y bona criansa, son tant bâmbols, com seria un comprador
de mel·las, qui mirás y tornás mirar si son fluxas, fortas ó llisas de cloveya;
y no pensás á mirar si tenen bassó. ¡Per axô, germans meus, ni ha tants qui ‘s
troban emb’ un niu buit… vuy dir, ab una dona tráva, qui no sab fer sópas,
qui no sab cosir ni rentar, ni té tranc á bolcar sa criatura, y gracias á Deu,
si no té trabays pitjórs, qui li umplen es cor d’ amargura fins en es punt de
veurerley el públic estampada á sa cara y que li surt per demunt es cap, emb’
un escandol de tot es poble…
Sí, jovenets y jovenetas,
jo no vos parexeré á primera vista tant rigurós com molts de confessors y
predicadors, qui equivocadament semblan, y vos pensau qu’ estan per sistema
contra ‘l festetjar. Pero en realidat, no sen táya trôs, no se dona passa
dreta, en sa jovenèya del dia. Sas reglas de bona criansa, y es temor de Deu s’
han perdut en aquesta matèria… Sas mares y sas fias, sas fias y sas mares,
totas, totas van tôrtas…
Y es tanta sa materia d’
aquest sermó, que demanaria no un discurs, sino tota una corema de sermons per
dir tot lo qu’ hey ha que dir, y no s’ apuraria sa materia.
(…)