Ramon Vivot: Tirant a la joia del robí

Bm-1487b-2

                                                 TIRANT Á LA JOYA DEL ROBÍ

 

Hauent á parlár/jo de vostr’ altesa

O Mar· excellent/del verb diuinal

Donaume socors/de nou’ agudesa

Qu’ ab modern stil/puga fer palesa

Conclusió tal

Que may no tengués/culp’ original.

Del Pare podér/o Verge Sagrada

Y saber del Fill/vullau m’ impetrar

Y l’ amór ensemps/me sia donada

Del Sperit Sanct/per qu’ en tal jornada

Yo ‘us pusca lohar

Segons merexeu/reyna singular.

Que l’ altitut gran/de vostr’ excellencia

Per esser de Deu/mare realment

Muda fa tornár/tota eloquencia

Qu· el gran Deu s’ es fet/per sa gran clemencia

Dins vos novament

Home verdadér/Deu Omnipotent.

O del gran rey donchs/mare verdadera!

Qu’ ius gos inculpar/de negún peccat

Y vos la qual sou/nostra panonera

Que d’ els inimichs/seguint la bandera

May hajau estat

Del gran Lucifér/sots la potestat.

Sols de pensar hí/Senyora molt Sancta

Tremolem l’ esforç/y per lo seny meu

Que vos qui teniu/senyoría tanta

Lo princep d’ infern/qui de vos s’espanta

Sots lo poder seu

Tenguda ‘us hagues/O mare de Deu

Reyna p’ el semblant/si fou de vos feta

La
Concepció
/de
crim en tal gráu

Virginitat vos/no ‘urieu perfeta

Que de tal peccat/a be fosseu treta

Princesa de pau

Pux Deu no fará/tengut n’ ol hajau.

                                                                        (…)