Bm-1633-7.3
(…)
dix: “Jo estich de casa assí a
la present vila de Petra y Gabriel
Martí, mercader, té assí en dita vila unes cases sues y un seller y lo dissapte
de Sant Miquel de setembre propassat
se trobava assí a la dita vila lo dit Gabriel
Martí qui tenia veremadors y faners en dita sa casa per son compte y lo dit
Martí y jo y altres nos posàrem a divertir a jugar a cartes tota la capvesprada
a differents jochs y foscando nos dexàrem de jugar y jo me n’aní a ma casa a
sopar y en haver sopat, no·m recorda distintament qui era lo qui·m digué que en
casa de Pere Miquel àlies de Miana y
hauria conversatió de joch, que si volia divertir-me que y anàs y axí aní en
casa del dit Miquel de Miana y allí lo dit Pere Miquel, Miquel Sant Andreu texidor de lli y jo y altres,
que no·m recorda qui són, nos divertírem casi tota la nit a jugar a cartes al
cacho y com sentírem tocar matines y la primera missa nos dexàrem de jugar y
los qui guanyaven se n’anaren
encontinent de dita casa y jo y lo dit Miquel Sant Andreu, qui perdíem, férem ressenya dels diners que teníem y jo
tinguí circa sinch lliures en què y havia una pessa de vuyt nova y reals
mallorquins y castellans dins una bossa, y trobí jo que havia perdut de mos
diners qualques quatorse o quinse sous, y lo dit mossèn Sant Andreu digué que havia perduts vint-y-quatre o vint-y-sinch
sous y anàrem-nos-ne lo dit Sant
Andreu y jo a oyr missa a la isglésia major y en haver-la oyda lo dit Sant Andreu digué que se n’anava a la
vila de Santa Margarita y jo me n’aní a plaça, a hont
trobí dos coneguts meus, que lo un se diu Sebastià Ribot, ferrer, y lo altre
Barthomeu Canet, y anàrem los tres a la Carniceria y jo comprí unes lletaroles y les
portàrem en casa del dit Gabriel
Martí, y Hierony Juan àlias Rey, qui està a la casa del dit Martí, nos apparellà les dites lletaroles y les menjàrem alt
la sala de la dita casa y lo dit Gabriel
Martí anava per vila y no era en dita casa y en haver menjat, los dits Canet y
Ribot, se n’anaren y jo, per lo que havia tinguda mala nit, me posí demunt lo
llit del dit Martí y vaig-me adormir, y quant me despertí que·m fuy alçat del
llit me posí les mans a la botxaca y trobí que la bossa ab los dits diners que
y tenia que la m’havia presa al temps que jo dormia que no·n tinguí ninguna
eyma y demaní y diguí an el dit Hierony Juan qui havia pujat dalt y que
m’havien presa la bossa de la botxaca ab un centenar de sous que y tenia y dit
Hieroni me respongué aquestes o semblants paraules: “vós voleu que jo sàpia qui
ha pujat ni qui ha devallat aquí a hont puja qui vol. Jo no y sé res.” Y axí me
n’aní de dita casa y may més he vista bossa ni diners ni n’he sabuda cosa ni
tinch suspita ni opinió * * *qui pot esser la persona qui m’ha presa la dita
bossa ab los dits diners y no tinch més que dir (…).