Sebastià Barceló: Els atributs d’una mala sogra

Bm-1884-2.1

Els atributs d’una
mala sogra

 

      És
morruda

 

Si ‘s pòsa à fé morros,

No hey ha qui li guañy;

Los té llarchs y closos,

Lo mateix qu’ un pañy.

 

      És renouera

 

Ni un barco cuadro

Qu’ está bombetjant,

Fa mes renòu qu’ ella

Si es pòsa à cridar.

 

      És llangaruda

 

Pareix tartamuda

Quant vòlen resá;

Per contá breguetas

L’entenen molt clá.

 

      És golosa

 

En menjá escudella

Se sol maretjar;

Si ‘s carn, ó gallina,

Ni hey ha qui la par.

 

És mal fanera

 

Si li fan fé feyna

Ja
pateix des pits;

Sap
belá quatre hores

Mes
fòrt qu’ els cabrits.

 

      És interessada

 

Si no dú sa bossa

La senten groñí;

Si le dú, el dimòni

Que ley fassa obrí.

 

      És caparruda

 

Per lográ una còsa

Prònte heu te trempat;

Un atach de nirvis,

Ja ‘u tenim lograt.

 

      És espriva

 

Si li fan contrari

Ja senten: fuichs, fuñs;

Si la còsa heu paga

Hey sap posá es puñs.

 

      És granada

 

Cap mal la retgira,

Ni un costipat;

Si li dau bòns tròssos,

Pronte l’ha suat.

 

      És mal sofrida

 

Si un infant plòra

Ja ‘l m’ha amassolat;

Y
si ‘s pòsa à riure,

Li
diu malcriat.

 

      És capritxosa

 

És
més capritxosa

Qu’ un atlòt pubil;

Per no-res s’enfada,

Rots en fa dèu mil.

 

      Resúmen

 

Aquest petit cuadro

Crech que ‘l lletgirán

Ses sògres maleytes

Y se compondrán.

 

              Mestre Grinos