Sebastià Gelabert («Tià de sa Real»): Successos de Mallorca (1743-1750)

Bm-1750-2.1

Cansons de
lo que suceí en el sigle devuit
desde lo añy 1743 fins á lo añy 1750

 

1a

 

Aquest añy fonc abondós

com he sentid ponderá

pero pasat es segá

de febre fonc rigurós

salurjians y doctors

tod lo varen replegar.

 

 

2
a

 

Comensáren encarnár

tercianes que espantáven

alguns la vida acabáven

sense temps de
combregar

es Metges per visitar

per vila á cavall anaven.

 

 

3
a

 

No fonc res la mortendat

pero gran la malaltia

perque cases ey avía

com
sestiu fonc acabat

que ditxós el qui en sortía.

 

 

4
a

 

Pesat sestiu va sesá

que no atropellaven tant

pero sen anaven quexant

molts no porían cobrár

fins que aquest añy va acabá

el pasaren gemegant.

 

 

5
a

 

Lo añy 44 va entrá

per Divina voluntad

vengué tal malignidad

que en la ciutad comensá

y tots aquells que encontrá

o mort ó estramunciat.

 

 

6 a

 

Mori gran part del jovént

de la mes florida edad

be es demonstrá ingrat

el gran Deu omnipotent

desplegant sobre la gent

tal terrible enfermedad.

 

 

7
a

 

Los Metgas no aprofitaven

ab ninguns medicaments

no valia eser valens

un pic que ferits estaven

de pronta los ordenaven

rebre tots los sagraments.

 

 

8
a

 

El doctó en arribá

despues que polsat avia

lo primé que disponia

confesá y combregá

y prest extremuncía

si acas ey afagia.

 

 

9 a

Estas noticias fan

estar totom espantat

sa pasetja per ciutad

un homo sa y bo veyen

y al sen demá ja deyan

en tal vuy an enterrat.

 

 

10 a

 

A poc á poc comensá

á pendre las parts foránes

per las cuals las pompas vanes

en dol varen resultá

que arribaren á tomar

es rovey á ses campanes.

 

 

11 a

 

A casa aont se posave

Marit, Muller, y moría

y infans si ni avía

jove ni vey no ey dexave

las casas desconsolave

que ereu no ey romenía.

 

 

12
a

 

Fonc tant terrible el succés

que per los camps va arribá

que no sentian cantá

trebellant ni pasatjés

ni per plazas ni carrés

ningun instrument soná.

 

 

13
a

 

Sis mesos perseverá

aquest mal tant rigurós

que los llibres dels Doctós

son remey no encontrá

fins
y tant elsá la má

el bras de
Deu poderós.

 

 

14 a

 

Aquest
castic fonc avís

de part de Nostron Señó

perque el cor del pecadó

algun tant se arrepentis

y el pecat fonc avis

de tod el mal causadó.

 

 

15
a

 

De esta font divulgá

el temps lo mal que corría

la inteligencia mia

tal fi no sabé lográ

al punt varen demená

lo auxili á Maria.

 

 

16
a

 

Verga pura inmaculade

viva estrella de la má

vulgaunos santificá

del plant de la temporade

axi present com pasade

notas na puguem dexá.

 

 

17 a

 

Luego de
demenat

lo auxili á Maria

per tant distret me tenía

y tal esfors he cobrat

com si agués estudiat

vuyt añs de teologia.

(…)