Sebastià Guasp: El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia

Bm-1920-13.1

Essent una cosa volguda per
tots, el coneixer de qualca manera l’historia del Santuari de Gracia, mos hem
determinat, i per via d’ensai, a publicar el present opuscle que escampant-se
entre els fills de Lluchmajor i entre els numerosos peregrins que el visiten,
servesca per encendre més i més en tots els pits l’amor envers de la Benaventurada Verge
Maria, baix el títol de Gracia. Aquí propiament no se preten fer una historia
acabada de lo que fou el Santuari, sino més be, compendiar en poques pàgines
les retxes generals que la constituiexen, esperant que amb el temps se presenti
s’oportuna ocasió per donar a llum un trabai detalladíssim que sobre el mateix
Santuari tenim preparat. Que s’escampi, idò, la bona llevor, i tu, lector
benvolgut, done’l a coneixer i fe’l arribar fins al últim recó del teu poble, a
fi de que en totes parts flametgi l’amor, que tot bon cristià, i mes tot bon
lluchmajorer, ha de sentir per força a la B. V. Maria de Gracia; l’historia del nostro
poble es l’historia de Gracia, de tal manera compenetrades que no se poren
separar; així com les dues tanyades de llorer que tixen la corona d’una
victòria, l’amor de patria i l’amor de relligió, se donen aquí l’abraç, aquell
abraç que temps enrera, formà aquells fills de Lluchmajor de qui ha dit una de
les nostres poeteses, que: «En fe i vida honrada, foren els primers».