Bm-1860*a-2.1
Á Jesucrist
Cuant el Pare Etèrn pensá
de creá ‘l mon ufanós
y hòmus per habitadós,
amb el Fill s’ acunseyá.
El Pare va prupusá
que serien pecadós;
però son Fill amurós
per fiança se pusá.
Afiançat, pues, quedá
Jesucrist Deu vertadé.
Adam ja fònch es primé
qui s’ escala cumençá;
y de les hòres ensá
pecam y turnam pecá.
Aquesta custum deixá
a tots plegats mus cunvé.
Vinguda l ‘hòra ‘dicada
Jesucrist se va encarná,
y a llum el mus va duná
aquella Vèrge sagrada,
qu’ hòmu ja may l’ ha tucada
y que ‘s pura é inmaculada:
l’ òbra quedá cumençada
cuant l’ angel la saludá.
La
nit santa de Nadal
la llum del mon va vení,
y va pendre, per murí,
còm nòltrus, vida murtal
per curarmus d’ aquell mal;
y tuthòm, en
general,
té còses qu’ agrahirlí.
Trenta
tres anys va habitá
en mitx de lus pecadós.
Sacramentat se deixá,
que ja no puría dá
còses qui fossen millós.
Cuant va está Sacramentat,
repetint ses millós còses,
va aná de Pilat a Heròdes
y d’ Heròdes a Pilat;
y despues va essê assutat,
y d’ espines curonat,
y d’ una creu carregat,
y fins que va está enclavat
va fé admirables còses;
y a la creu va partí ròses
fins y tant qu’ hagué espirat.