Sobre la grip

Bm-1900-10.1

              La grippe o influenza

  Verament d’actualidat es tot quant s’ escrigui a
proposit d’ es molest hoste qui, d’ una mesada an aquesta part, fa de ses seues
no solzament a Ciutat sino a molt de pobles de Mallorca.

           La grippe (equivocadament
anomenada dengue) ès una malaltía essencialment epidèmica, contagiosa,
microbiana, qu’ ataca principalment s’ aparato respiratori, encara que pot
presentâ varietat de caracters y senyals distins, segons ses epidemies.

            Originaria de la Siberia segons uns, de
Persia segons altres, lo cert ès qu’ ès endèmica a Moscou y Sant Petersburg, y
que cada d’ any a s’ hivern o primavera fa qualque excursió per Europa
arribantmos moltes vegades.

         En 1892 es professô Robert
Pfeiffer, de Berlín, va descubrir es microbi productor de sa grippe, comensant
a ferse afirmacions en lloc de ses suposicions que, atesa sa manera d’ essê de
sa malaltía, se faien per inclourerla entre ses infeccioses.

             Tres formes o maneres
principals té aquesta malaltía segons es sistema qu’ ataqui: sa primera y més
comú ès sa bronco-pulmonar, conegudísima per desgracia de quasi tots per essê
sa qui principalment ha molestat en aquesta temporada. Hi ha ademés sa grippe
de forma gastre-intestinal y sa forma nerviosa segons predominen desarreglos de
s’ aparato digestiu o des sistema nerviós.

         No crec oportú extendrerme
aqui en s’ enumeració d’ els síntomes de cada una d’ aquestes formes. La grippe
es precisament una de ses malalties que menys pot subjectarse a una llista
sintomática, y encara aixi no fora tampoc de utilidat semblant exposició.

              ¿Es grave sa grippe?
¿Quines mides podem practicâ per evitarla?

          Sa contestació ès un poc
dificil si ha d’ essê terminants, per dependî de molts de factôs, lo primê, y
per essê casi impossible de conseguî, lo segón. Veam si indirectament porem
respondre qualque cosa.

               –Adiós, D. Pep, quant de temps sense veurel!

               -Calli, homo; avui ès es
primê dia que surt després de jaure una setmana y ara tenc sa dona y dos nins
malalts.

               -Segurament no será res de
cuidado.

               -Ca,
lo del dia, es dengue.

               -Res, res, que s’ aliviin,
abur.

             Aquest o parescut dialec
l’ he sentit tres o quatre vegades en so dia, y de segû a molts de voltros vos
ha passat lo mateix, de lo qual se pot deduî que sa grippe es una malaltía
inofensiva o poc menys, pero si per altre part miram an els periodics sa secció
de s’ estadística y classificam ses morts p’ es nom de ses malalties qui les
han produides, veurem que sa pneumonia grippal, sa bronquitis grippal y altres
grippals sumen un alt tant per cent des total, per lo que ja no mos resulta tan
inofensiva.

            En fórmula general crec
que se pot dî que sa grippe es una malaltía perillosa p’ els veys, qui, per
esserho, disposen de pocs elements de resistencia y, sobre tot, per aquells
atacats de qualque afecció crónica.

            En quant a ses mides
preventives fa pocs dies qu’ un periodic local publicava una especia de
cartilla médica contra sa grippe; vatx llegî els deu o dotze articles o regles
que recomenava y me varen pareixe acertadissimes, inmillorables, de base
vertaderament cientifica, pero amb so petit defecte d’ esser irrealisables.

              Ses úniques precaucions
que crec utils, son ses acostumades regles higiéniques propies de s’ estació,
exagerantles molt an els veys y malalts crónics.

              Un curandero.