Huy dilluns que comptam XXV del mes de febrer de
MDLXXII, congregats y ajustats dins la sala de la present universitat los
magnífichs mossèn Perot Nicolau, mossèn Joan Benet de Galamó y mossèn Cosme
Joan, jurats de la universitat de la present vila e ylla de Yvisa; lo magnífich
mossèn Joan Tur, quart jurat; lo discret mossèn Bernat Castelló, notari,
síndich, e yo Miquel Joan, notari y scrivà de dita universitat, fonch
determinat per tots los sobre dits que sia propossat als savis de consellers
que attès que la fortificació és imperfeta y no·s pot acabar sens dinés y pagar
alguns dinés que·s deuen als qui an feta faena en dita fortificació, que per ço
sia supplicat a la magestat del rey nsotre senyor que sia servit proveir-nos de
dinés per dit effecte, y més nos fassa mercè de alguna partida de caritat per
construir un monestir nou de monges que se a determinat fer en la present a
llaor de nostre senyor Déu y de la sua gloriosa y verge Mare, sots invocació de
la Concepció de
la mare de Déu del Secós y més supplicar a la magestat del rey nostre senyor
que sia servit attès que lo magnífich mossèn Luís Riembau ha regit y huy regeix
lo offici de governador y capità general [per] sa magestat molt pacíficament y
a tota contentació dels vecins y abitadors de la present ylla, que per ço sa
magestat sia servit proveir y manar que dit mossèn Luís riembau sia conservat
en dit càrrech tant quant serà la voluntat de sa prefada magestat y que los
dits magnífichs jurats tinguen loch y poder de enbiar un síndich per lo effecte
susdit y per lo que més convendrà al bé, descans y utilitat de la present
universitat, dexant-ho tot a llur bona discreció, y que dits magnífichs jurats
tinguen loch y poder de promètrer y donar al síndich que anomenaran lo salari
que·ls aparexerà y per lo salari que li donaran y prometran tinguen loch y
poder de fer-ne fer tall y compartiment o de [aplicar-hi] allà hon voldran
dex[ar] y que tinguen loch y poder de fer-li les struccions tant largas y
complides com los aparexerà convenir en bé y descans y utilitat de la present
universitat y dels poblats de la present ylla, dexant-ho tot a llur bona
saviessa y descració. Les quals instruccions ara per llavors y llavors per ara
loen, ratifiquen y confirmen. Y que puixs la cotidiana speriència nos mostra la
present universitat patir gran dany y perjuý sobre los deutes que ad aquella
deuen per no poder los magnífichs jurats fer pagar an els deutors de la present
universitat de sa pròpia jurisdicció, conforme en altres universitats se
acostuma fer per hon molts mouen plets y qüestions voluntàries les quals no
mourien sinó que pagarien de fet tot lo que deuen a dita universitat, que per
tant sia servit sa magestat donar y concedir als magnífichs jurats loch y poder
per a poder excutar los deutors de la present universitat sens auctoritat
d’altre jutge en negocis tantum tocans a la present universitat y lo que lo
verguet de aquell fassa la execució com fan los ministres de la cort de la
governació. Y vent la penúria de la present universitat y dels vecins y
abitadors de la present ylla que per ço sia supplicat a sa magestat sia servit
donar de sou als soldats de la present ylla quatre sous cada més y de aquell se
deguen pagar llur possada sens ser-hi obligada la present universitat en rres
de possades.
