Testament de l’historiador Joan Binimelis

Bm-1591-7.1

(…) 

            11) Primo se tenen de donar deu liures moneda de Mallorca an ells hereus de m.o Luis Casanoua not. quondam en València, lo qual morí stant prop de Sta. Tecla devant m.o Assio lo síndic en lo any 1566 y jo no las torní hauent mo ell a mi prestat stant jo en se casa; dexà dos infants ço es Joana y Hierònyma.

            12) Item se té de donar an els hereus del senyor March Antoni Aldana, quondam, que estan en Tortosa y són segons me han dit los fills o fill de misser Pere Amich de Tortosa, deu liures moneda de Mallorca.

            13) Item, vull ques done a la confraria dels pobres estudiants del Studi de València deu liures moneda de Mall[orca] en satisfació del bon socorro quem féu quant jo era studiant en València.

            14) Item, se té de donar al Sr. Pera Antoni Çaforteza sinquanta sous que li dech, y que dels llibres de la mia libreria puga pendra y triar dos libres, los qui voldrà, per son us y servey, él o lo senyor Leonard Çaforteza, son fill.

            15) Item fas nota y memòria, con la Sra. Magdalena Anglada y lo Sr. Bernardí Anglada, son marit, me deuen alguns diners que li emprestí contants, et primo, a 17 de mars de 1584 li prestí dotse liures que se tenen de fer dir misses per cert deffunt.

            16) Item a nou de Juni de 1588 li dexí quatre liures, dix pera pagar uns jornals de feyna feren uns hòmens en Son Armengual, que se tenen de fer dir tantes misses per cert defunt.

            17) Item, a 26 de Juny 1588 dexí a dita senyora 25 liures que sen tenen de fer dir tantes misses per ànima de cert deffunt.

            18) Item a 9 de Gener de 1589 dexí a dita senyora sis liures, ab altres sis liures que ella me donà, que foren dotse liures, perque les donàs a m.o Augustí Florian de Xérica, les quals sis liures se tenen de distribuir a pobres vergoniants.

            19) Item, dita Sra. Magdalena, deu un mantell de seda y filadís, o pus ver, vuit liures que és lo preu de ell, que li aportí per quel compràs y nol me pagà, han se de fer dir misses baxes per certa diffunta.

(…) 

           22) Item, fas memòria com jo dech a la heretat del senyor Capiscol Joan Mirana sinquanta liures quem prestà com està en lo seu inventari de la sua heretat, de la qual jo so estat procurador testamentari, per la qual curatió pretench y he pretès tots temps hauer de ser pagat del salari meu de la dita curatió que jo he administrada, y exa és la causa que fins açí no he pagat dites sinquante liures a dita heretat, y més dech en dita heretat fins en quoranta sinch liures, dels quals tench la matexa pretentió que se me han de recompensar ab lo meu pretès salari de dita curatió.

           23) Item, li dech una touallola de altar repuntada de seda morada la qual jo aprés he feta guarnir de mos diners de uns entorns de fusells de seda morada y fill blanch que serà ella de preu de sinch liures y en tantes men fas debitor a la heretat del Sr. Capiscol; munta en suma de tres mília liures passades, que puch hauer administrades com se pot veure en los comptes, y me fas memòria com en los libres ahont tinch los comptes de la curatió hia un libre engrunat de debitori del senyor Bernardí Sureda Çenglada, fet a 16 de Janer de 1588, en què confesa a deure a dita heretat setanta sinch liures per tantes ne ha rebudes de mi, o pus ver, les deuia an el Sr. Pera Joan Fortesa, y jo les me adossí a cobrar del dit Sr. Anglada y les descarreguí del deuta que dit Sr. Fortesa devia a la dita heretat del dit Capiscol Mirana.

          24) Item, leix per bon amor les cases mies del carrer de Sant Llorens de la parròquia de Sta Creu a Joan Company, nebot meu y fill de Mestre Antoni Company, fuster mon cunyat y açò de vita sua tantum y aprés de la sua mort, vull que pervingan a mossó Vicent Binimelis subdiaca, beneficiat en Sta. Eulàlia, y aprés la mort del dit m.o Vicens Binimelis, vull que les dites cases tornen e pervinguen a mon hereu debaix escrit, e si per cas lo dit Joan Company, nebot meu, estimarà més tenir renda que dites cases, en tal cas vull y man que lo dit hereu meu vena dites cases, en lo encant públich, al més donant y que del preu que sen trobarà o entrada, si dita allienació se fassa per via de stabliment, se en compre tanta renda sobre bon loch e segur, de la qual renda dit mon hereu haja de respondre tota ella a ne l dit Joan Company, mon nebot, y aprés mort de dit Joan que respongue de dita renda an el dit Vicens Binimelis, la qual renda vull que estiga sempre en cap del dit hereu meu y aprés la mort del dit Joan Company e del dit Vicens Binimelis, vull que la dita renda torne o reste perpètuament en mà e poder del dit hereu meu, e per ninguna via lo dit Joan Company, nebot meu, ni dit Vicens Binimelis, puga imposar censal algú sobre dites cases ni alienar de la dita renda, y si tal faran[1] vull y man que lo present llegat sia estint y torne y sie del tot applicat a la mia heretat e si per ventura dit Joan Company mon nebot no voldrà esser eclesiàstich que casarà y tendrà infans, en tal cas vull que les dites cases, aprés mort sua, sien de sos infants, a totes lurs voluntats, e finalment vull y man que si en algun temps lo dit Vicens Binimelis o los seus, per qualsevol causa o rahó, mouran o intentaran questió alguna o demanda a la mia heretat, en tal cas, nunch pro tunch, revoca lo present y los debaix escrit legats, per mi a ells fets en lo present testament.

(…)


[1] Corregim faren.