Tomàs Aguiló: «Per una coma desèrta»

 Bm-1841-2


            Per una coma desèrta

            S’en venia un pelegrí,

            Cantant una cansó alegre

            Amb
un tò de veu molt trist.

           

               De cada pasa que dòna

            Feredat
lí fa’s trapitj,

            Y
tots es abres que tròba

            Están
ò sechs ò mostís.

 

               Una iglesia á sa voréra

            Va
trobar de son camí:

            Sas
pareds té molt oscuras,

            Es
portal té molt antig.

 

               Dalt una torre esfondrada

            Va
sentir gemechs seguits,

            Com
es d’una mare jova

            Qu’ha
perdut son primer fill.

 

               Y era un mussòl qu’ey venia,

            Qu’ey
venia cada nit,

            Y
no sáben d’hont venia

            Que
ja may ningú l’ha vist.

 

               Feya fosca, fosca negra,

            Quand
entrar ey va dedins:

            No
y havia altar ni ciris,

            Sols
una tòmba allá’s mitj.

 

               Y demunt ey resplandia,

            Amb
un resplandor molt trist,

            Un
llantonèr qu’aguantava

            Llantons
encesos á mils.

 

               Alguns axuxí s’apagan

            Perque
s’òli han consumit,

            D’altres
que claror no davan

            Se
n’encénen axuxí.