Bm-1640b-10.8
a)
Com se trau el salitre dels llexius.
De qualsevol manera de les
tres que es coguen les aygües, se trauhen y posan al refredador y, en la forma
referida, se cobrin ab un drap de càñem y una cuberta de fust, perquè no isca
el vapor, y és de ordinari traure poch salitre de la primera cuyta.
Passades algunes hores, se
trau tabeta la aygua o llexiu per los forats del refredador en uns llibrells
petits o caxes, a manera de pasteres; uns los cobrin y altres no, dexant que es
gel el salitre al rededor a modo de puntes de cristall y al cap de dos dies se
trau ab diligència y la aygua qui resta en los dits llibrells o caxes se guarda
per tornar-la coure, com en el principi, dexant la sal y terra en el sòl del
llibrell. Alguns usan axí matex posar dins los llibrells unes verguetes parades
perquè se afferre ab elles el salitre.
Després se van recullint
en un cubell les aygües qui són rastades en los llibrells, les quals se diuhen
aygua mara o mestra, o aygües negres, qui servexen per les damés cuytes, y
donan salitre ab més quantitat, posant-les dins la caldera quant se troba la
cuyta casi cuyta, assò és, quant feta la prova de les tres gotes, se gela la
mitat de elles.
Quant les aygües negres
estaran velles, que serà quant parexerà estar demasiadament grasses, se
renovan, guardant-les per preparar les terres qui han servit.
En havent treta la aygua
mare dels llibrels [sic] del salitre, se posan a esgotar dos llibrells dins de
un, del matex tamany, per espay de mitja hora, y després se arrimaran a la
paret de costat perquè es vaja axugant el salitre de la humitat que li resta, y
de aquesta manera està deu o dotze hores, y després se trau.
Altres usan per axugar el
salitre traure’l dels llibrells y posar-lo dins una taleca, però no·s fa tant
bé com en la forma susdita.
b)
Modos de refinar el salitre de segona cuyta.
(…)
En algunes parts de Itàlia
acostumen posar un poch de cendra de llenya fort, com és de reura, sarment, o
piñol de oliva mesclada ab lo salitre quant se posa al foch, perquè se
aclaresca, y en altres posan cals, y en lloch de aygua llexiu y en lo demés no
fan differència, si bé diuhen que aquest modo participa de humitat y grassa.
També usen en altres parts
proporcionar la aygua que se posa en la caldera, assò és a vint y sinch lliures
de salitre, deu de aygua ab llexiu de capitell, y se dexa bullir ab foch manso,
fins que comensa a fer escuma, y en continent se aparta sens aguardar a que
prengue punt, y després se té aperallat un cubell posat en un lloch alt ab son
canó de caña y dins fins un palm de arena neta y rentada, y sobre ella un drap
gran de càñem doble, de la manera que·u usen les dones en les bugades, y
encontinent se trau la aygua de la caldera, y se dexa colar poch a poch en
altre vas, y aquesta aygua colada se torna a la caldera, la qual ha de estar
molt neta, y se dexa bullir fins que se conega ab la prova ordinària que està
cuyt el salitre, y se advertex que quant bull la aygua, de manera que crexent,
estiga per·a vessar, s’i ha de anar posant un poch de llexiu de capitell, y lo
demés se fa en la manera referida.
També se usa posar dins de
la caldera ahont està el salitre ab la aygua, una olla nova buyda, per·a·què,
quant bulla, caygue dins de ella la terra y viscositat que alsa, y se posa dins
una pedra y passa una cordellina per les anses, lligada a un bastó, ab què se
assegura que la olla no trabuch, advertint que la aygua que sobrepuja la olla
no embaraça perquè se pot traure, y se va llensant dins fins que se conex ha
pres punt ab la prova ordinària, y se aparta la caldera del foch y va llensant
en la caldera la aygua clara de la olla, y resta molta terra y brutedat dins.