Bm-1878-12.1
a)
Fa
ja molts d’añys que, observant es gust y afició ab que alguns joves de
regoneguda intel·ligència ‘s dedicavan á s’estudi y cultiu de s’hermosa llengua
Balear, concebérem s’idèa de compòndre un diccionari.
Encara
que s’emprêsa era gran y superior á sas nòstras fòrsas, no perdérem, per això,
ni els ánimos ni s’esperansa de conseguirho; en primer llòc, perque sabiam que
sa constancia tot ho vens, y en segon, perque no pensavam donarlo á s’estampa,
no obstant d’estar convensuts de que era molt necessari que s’antic reyne
Balear tengues un llibre d’aquesta classe, que fos, digamhó així, sa fònt ahont
podrian acudir tots els qui necessidat ó desitx tenguessen de saber, ó
d’estudiar sa llengua d’els seus pares, aquella mateixa llengua que mamant
varen aprênder, y las sevas armoniosas frases tantas vòltas escoltaren, de sa
boca amorosa de sa qui los va dar el sêr.
Però,
còm els propòsits á vegadas no’s cumplêixen, perque fòrsas superiors s’hi
opòsan, resultá que varios d’els nòstros amics, únicas personas á qui haviam
fet sabidoras d’es nòstro projècte, y á las cuals devêm gran part d’aquest
trabay, mos obligaren, á fòrsa de súplicas y de bònas rahons, á publicarlo,
fentmos vêure sa gran necessidat que hi havia, d’ un diccionari complet, que,
al par que servis enterament per s’objècte á que s’destina, fos es còdic ahont
se poguessen trobar totas sas vêus, frases y locucions de que cònsta sa rica
llengua Balear; ademes de sas infinitas que de pòcs añys ensá hi han prês carta
de naturalêsa y devên esser miradas còm á fillas sevas adoptivas.
En
efècte: si consideram que s’únic diccionari que tenim es el de D. Pere Antòni
Figuera, que fonc imprês l’añy 1840 y en el cual faltan un nombre infinit de
paraulas d’us comú, totas ó sa major part de sas que pertañen á sas cièncias,
moltíssimas dels arts y oficis y no pòcas acepcions de gran número de ellas; si
tenim en conte que no’s donan en dit diccionari la major part de definicions,
que son indispensables per entendre y usar bé y puntualment sas frases y
paraulas, ab sa seva pròpia y exacta significació, se comprendrá que no havêm
dit rês de mes, cuant hêm assegurat que hi havia una necessidat molt gran d’un
diccionari complet.
Acabat
lo tenim: alabarlo no mos pertañy. Es òbra de molts d’añys d’estudi y de trabay
pròu pesat. Donantlo á s’estampa, crêim fer un benefici al públic; y si logram
merêixer sa seva aprovació, donarêm per ben empleada sa pena que mos còsta, y
mos darêm al mateix temps s’enhorabòna d’haver estat útils á sa nòstra patria,
que es el sòmit constant de tota sa nòstra vida.
A
sa Juventut Balear, pues, mos dirigim; á aquesta juventut intel·ligent y
trabayadora, que consagra sas hòras desocupadas á s’estudi y á s’instrucció,
gòitx de sa generació present y esperansa de sa seva patria. A ella dedicam es
fruit de’s nòstro penós trabay: el posam baix de sa seva protecció, considerant
que ningú millor que ella podrà aprofitarse de sas ventatjas ab que la convida,
de trobar es camí ubèrt per pujar, sens esfòrs ni congoixa, sa còsta cansada de
sa perfecció, y que ningú tampòc podrá apreciar millor que ella, es benefici
que tendrá aquesta tèrra estimada de poseir un llibre de sas condicions é
importancia de’s que li oferim.
Aquest
pensament sòl, es qui mos anima. Lluñy está de nosaltres s’idea de ganancia ò
d’interes, que tenim per còsa molt baixa y mesquina, devant sa inmènsa magnitut
de s’òbra present, á la cual havêm consagrat es millors y mes florits añys de
sa nòstra vida. Si els resultats, que desitjam, correspònen als esfòrsos que
havêm fet, gran será sa nòstra satisfacció y no menor es profit per totas
aquellas personas que tengan gust y amor per sa millor de sas còsas ab que Déu
ha afavorit y aventatjat sa nòstra patria.
b)
(…)
Aguiada. s. f. Acte y efècte d’ aguiar.
Guiso. || Prevenció, disposició, preparació
per alguna còsa. Apresto, aparejo.
Aguiador, a. s. m. y f. Qui aguía de
menjar. Guisandero. || Qui aparêya,
prepara ò dispòn alguna còsa. Aparejador, aprestador. || adj. Lo que pòt ò merêix
esser aguiat. Aparejable.
Aguiadòt. s. m. aum. Aguiat ordinari y
grosser, fet en pòc cuidado. Guisote.
|| Cualsevòl menjar mal aguiat ò preparat. Bodrio.
|| adj. y s. aum. d’ aguiat y aguiada. Mal
guisado, guisote.
Aguiar. v. a. Compòndre, amanir y
assahonar es menjar. Guisar. ||
Cuinar, còure en els fogons ò d’ altre mòdo lo que s’ ha de menjar. Cocinar, guisar. || Arreglar, apareyar, ròba ò altra còsa per tenirla
compòsta y preparada per cuant s’ haja menester. Aprestar, aparejar, hatear.
Aguiat. s. m. Sa vianda compòsta y
adobada ab bròu, espícias ò altras còsas. Guisado
|| p. p. d’aguiar. Guisado, aparejado. || –de carn bullida ò de sobransas. fr. Aprofitament de sa carn
que ha sobrat de s’ òlla ò que abans era ja cuita, aguiantla ab algun
adminícul. Ropa vieja.
(…)
Fuy. s. m. Pessa de paper que ’s
fabrica de una vegada en so mòl-lo. Pliego.
|| Es del llibre ò cuadèrn. Hoja, página. || Girar fuy. fr. met. Mudar de dictámen ò conversació. Volver la hoja. || Girem ò mudem de fuy, que sa epístola no es de
avuy. loc. que serveix per voler mudar de convèrsa, cuant sa parla de
una còsa que á algú no li agrada. Doblemos
la hoja.
Fuya. s. f. Sa part que ‘ls brots de
sas plantas y arbres trèuhen en primavera. Hoja.
|| Sa de sas flòrs. Hoja. || Sa part
del ganivet, espasa, etc., que ’s despren del mánec. Hoja. || Tròs molt prim de pa. Sopa.
|| Al cáure sa fuya. fr. Al
principi del ivèrn. Al caer de la hoja.
|| Mitja fuya. La mitat de sa de
paper. Hoja de papel. || Sa mitat del
mocador partit de punta á punta. Hoja de
pañuelo. || No ‘s mòu sa fuya, que Deu no ho vuya.
refr. Denòta que no
‘s fa res sens un fí particular. No se
mueve la hoja del árbol sin la voluntad del Señor. || Posar, trèure sa fuya. fr. Poblar, brotar la hoja; echar hojas.
|| Tremolar còm sa fuya en l’ arbre.
fr. Tremolar molt per causa de pòr. Temblar
como la hoja en el árbol; temblar la
barba, la contera, las carnes.
Fuyaca. s. f. Fuyaraca.
Fuyaraca. s. f. Sa fuya que cáu dels
arbres. Hojarasca, seroja. || Sa massa frondosidat dels
arbres ò plantas. Hojarasca. || met. Tota còsa de pòca substancia. Hojarasca. || Esser tot fuyaraca. fr. met. Esser de pòca substancia lo que
algú diu. Ser todo hoja, hojarasca.
Fuyat, da. adj. Lo que té molta fuya. Hojoso, hojado, frondoso.
Fuyatje. s. m. Abundancia de fuya en
sos arbres y plantas. Follaje.
Fuyetjar. v. a. Girar sas fuyas dels
llibres. Hojear.
(…)