Una rosa he vist l’altro matí
tota de llet [y] sanch pintirinada
si no arribessi ama na l’acullir
lego la vida mia fora acabada.
Ni ne vist ni na veuré
que giressi lu mon dèu mil voltas
a una capella la volia pintar
pe’la veura almanco un’altra volta.
És morta la sua companyona
lu sol i la lluna raios hi dóna
hi dóna raios pe’l’encoronar
Adios, regalata fins a demà.
I de veura una rosa tanta bella
ne restan encantadas las estrellas
i de veura una rosa bella tant
ne restan encantats lus pardals.