Bm-1367-7.3
Querella per un acorralament
de bous
Berenguer Palau, masip del
honrat en Ferrando Valentí, delat, […] dix […] que lo die de digous demunt
contangut, quax hore de mig jorn aquen entorn, lo dit Ferrando Valentí, senyor
d’aquest dix an aquest que anàs [a] axò d’en Jacme Salvà que havia encorralats
los bous den Martí Pagomeres i havie·ls trets de la garriga, de la qual és
questió entre lo dit Ferrando, Martí Pagomeres i lo dit Jacme Salvà i d’altres,
e que digués al dit Jacme que li retés los bous [e], en altre manera, que·ls ne
tragués i que no li donàs panyore.
E lavors, aquest, per
manament del dit Jacme, senyor seu, anà-se·n a la segada del dit Jacme Salvà,
en la qual segada segaven la muller del dit Jacme Salvà, Guillem de Bas i la
filla del dit Guillem.
A la qual muller del dit
Jacme Salvà, aquest dix les paraules seguents: – Madona, on és vostre marit?
La qual no respòs an
aquest, mes lo dit Guillem de Bas dix en aquest que a la casa ere e que
encorralave bous den Martí Pagomeres.
E, lavors, aquest anà-se·n
a les cases del dit Jacme Salvà, en les quals encontrà infans del dit Jacme,
als quals demanà de lur para, qui responeren que no·s sabien on ere.
E aquest passà demunt les
cases e viu lo dit Jacme Salvà, qui ere, ab en Pere de Montblanch, a la sagada
del dit Pere. E aquest esperava aquell que vingués, e, mentre axí stave, un
infant del dit Martí Pagomeres, per nom Pere, vench a aquest, al qual aquest
dix que tragués los bous del corral.
E mentre que los bous
exien del corral, lo dit Jacme Salvà vench, dient: – Què és axò en Berenguer?
Los bous me treyts del corral?
E aquest respós dient: –
Cor masa han andurat.
Qui Jacme dix: – I no·m
darets panyore?
Al qual aquest respòs: –
Com dar-vos he panyore de sò que és en questió?. Lexats-ho dafanir e puys
fets-ne a vostre guisa.
E mentre axí parlaven, en
Pere de Montblanch vench ab armes dient: – Què és axò, En Berenguer?
Partir-ho-ham ab mal?
Al qual aquest respòs
dient: – Ja Déu no hu vulla, mes val que la cort ho depertesque.
E als, no hi hac.
Fo demanat, si aquest donà
panyore per los dits bous al dit Jacme, i dix que no.
Fo interrogat, si aquest
dix alguna vilania, ne manasses, al dit Jacme, i dix que no.
Pere, fill den Martí
Pagomeres, d’adat de XI anys, segons que li apar en sa fas, jurat i interrogat,
[…] dix […] res no saber, salvant que aquest, lo dit die de digous, vench a
la alqueria d’en Jacme Salvà, per haver los bous del pare d’aquest, los quals
lo dit Jacme havia encorralats. En la qual alqueria encontrà lo dit Berenguer,
qui dix an aquest: – Sper en Jacme Salvà, si venia.
E astant axí lo dit
Berenguer dix an aquest: – Trau los bous del corral e amene-los-ten.
E aquest lavors trasch los
bous del corral i amanà·ls-se·n.
I als aquest no y sab, ne
y viu, ne y uí, car de continent se partí d’aquen.
b)
Baralla de comares
Denuncia clamant en Jacme
Palisser al discret en Bernat Martorell, lochtinet de batle en Luchmajor, que
la dona Bartomeva, muller den Antoni Arbones, menyspresant la jurasdició reial
i sensa naguna raó, havia ferida i maltractada la muller del dit Jacme i I fill
seu, volent aquest ausiura, e mes enquara, injuriant aquella, li ha cridada
“bagassa”.
Enpersò, lo dit batle,
volent saber veritat de les dites coses, feu la inquisició que·s saguex:
(…)
Bartomeva, muller den Antoni
Arbones, jurada i entarogada sobra les coses demunt denunciades, dix saber
sobre aquelles que la dita dona muller den Jacme Palisser, balant en casa sua
(al cantó den Antoni Salvà), deya alscunes paraules de la dita Bartomeva, les
quals no eran honestes.
Axí que la dita Bartomeva
dix a na Ryera pus veya: – Digats, madona Ryera, avats-ma vos vista balar que
yo axaguàs la perna?
I encontinent la dita dona
muller del dit Jacme Palisser respòs dient que ella na mantia azí com al
bagassa que era.
I la dita Bartomeva respòs
i dix que “qui coha ha de paya, por ha de foc”.
I la dita dona muller den
Jacme Palisser antrà-sse·n. I a cap de pessa va axir i va farir Ia
infanta de la dita Bartomeva.
I encontinent la dita
Bartomeva va dir que, si son fiy sa acostava en res del seu, que ella li
fariria son fiy.
I encontinent, la dita
dona muller del dit Jacme Palisser pres per la ma son fiy, i va·l acostar devés
la dita Bartomeva dient: – He, tocats-lo!
I levòs la dita Bartomeva
va donà I colp al fiy del dit Jacme Palisser. I, com la dita dona muller del
dit Jacme Palisser viu farir son fiy, tramès I granera a la dita Bartomeva, hoc
encara tirà duas peras a la dita Bartomeva.
I la dita Bartomeva
encontinent va dar I aspanta a la dita muller i feu-la caura i tenia-la en
terra, per tal que la dita muller del dit Jacme Palisser no li pogés fer mal.
E astant axí vench
n’Antoni Ferrer i va-les partir.
Item fo enterogada, qui y
era, i dix que na Ryera.
Item fo enterogada, si fo
farida de naguna de les peras, i dix que no, mas de la granera per la cara, de
la qual li feu axir sanch.
Item fo entorogada, si y
sab altra i dix que no.
Item fo interogat, si
porta mala volentat ab Ia, ni altra, i dix que no.