Bm-1828-2
Anacreòntica
al
Sr. Cònte d’Ayamàns.
Nadàl, nadàl s’acòsta:
Jò veix jà devés plàssa
De la vana estuféra[1]*
Els Andiòts férne gàla;
Y veix qu’á las porcéllas
Las prenen per la càma,
Y que tothòm s’afica
Á las qui estàn mes gràssas;
Jò veix qu’els nins bullósos
Los seus betlèms prepàran;
Y qu’els carrers abundan
De gént tóta afanàda,
Qui vou que jà las féstas
S’en venen bén pitjàdas
Tóthòm ple d’alegría
Nadàl, nadàl, esclàma,
Mirànt lo còm á terme
De las sufridas ànsias.
¡Oh que tóthòm lo tengui
Segóns són cor demàna¡
¡No-y hage per á festas
Sino virtuts humànas!
Jò al mànco no vuy riñas
Amb càp persóna nàda,
Ni vuy pensà’ amb ófensas,
Ni vuy pensà’ amb venjànsas:
Jò sé qu’en aquéis dias
Los tribunàls se tàncan;
Que fins y tót los presos
Per dins las presóns xalàn,
Y qu’alegre vesita
Los fan los qui comàndan.
Que vénga idò qui l’òdi
Còntra de mi l’inflàma,
Y jò li daré a bóurer
Bàñabufàr amb tàssas
Plenas y gràns còm vulga
Segóns en tengui gànas:
Que vengui, y nòus y mel·las,
Y néulas ensucràdas,
Y penjòis sàns y dólsos,
Y gustósas patàtas,
De còr y cara alegre,
Li daré amb abundància.
Tóthòm qu’es devertesqui
Amb alegría bén sàna,
Sens mescla de tristesa,
Sens fèl de nòva màla.
Vós, Cònte, devertiuvos,
Y teniu á la tàula
Gént jóve y xarradóra
Qui sapi fer riàyas.
Vos nésquin aqueis dias
Sense fret, ni borràsca;
El cèl bén blàu se mòstri
Sense tenir càp tàca;
Y que fassi sa via
Amb pómpa tàn gayàrda
El sòl que tóthòm diga
Mày vérem tàl diàda;
Y respirànt ventura
Rigui en el còr la càlma
Ah, si de vos, ô Cònte,
No´m féssin lluñy móntáñas,
Voríau còm mós brindis
Lós de tots aventàtjan!
El tassó amb la mà esquèrra,
La dreta al pit pósàda,
Amb veu sólemne y dólsa
Giràt á vós de càra
Diria= Goix y ditxa
Mólts ànys en tàl diàda,
Y mes si la memòria
No sàp jà si-y hà Frànsa. J.
Puyol.
[1] Aquesta correcció la feu el
matéx Pujòl en carta que m’escrigué die 16 Janer de 1828