Bm-1874-2
Mallora
n’es una perla
Enrevoltada
del mar,
Altas
montanyas li guardan
Sos
hermosos comellars
Tant
com n’es bella Mallorca
L’estiman
los Balears;
Tant
com l’estiman els paga
Ab
los richs fruits de sos camps,
Los
ametlers abundosos
Y
los antichs olivars.
Creixen
ab verda espinera
Tarongers
y figuerals:
Fontetas
de claras aiguas
Regan
las terras del plá.
Ahont
s’extén groga catifa
De
xexas, ordis y blats.
Mallorca
n’es una joya
Qu’un
rey d’Aragó guanyá.
Los
Sarrahins la ploraren,
!Bé la podian plorar!
—«Mallorca mora era bella»;
Digué lo fill del Koran:
—«Mes bella’n será cristiana»
Lo rey en Jaume exclama.
(…)
Dins un paradís hermos
Nasqué un tendre lliri blanch,
Pur lliri que fins á Palma
Ab sos perfums arribá.
Aquesta flor tant hermosa
Fou Catalina Tomas.
(…)
Esclava d’amor vivia
Per las montanyas y l’pla
Y com perfum d’un jardí
Pujaban al cel sos cants.
Dins un monastir tancada
Entre oracions y traballs
La perla de Valldemossa
Com blanca rosa de Matx
Obrí son calçer
per rebrer
Las besadas dels embats
Obrí son cor que Deu crida
Ab dols eco enamorat.
(…)
Verge
que sou de Mallorca
Lo present que mes li plau,
Santa que ab
dé lo
cor meu
Tantas voltas ha invocat,
Jo voldria ab ricas joyas
Fervos corona imperial
Y un altar guarnit de perlas
Esmeragdas y diamants.
Voldria que l’sol de fé
Sortint del temple cristiá
Dins els cors dels que no crehuen
La seua llum escampás.
Y per vostro amor juntantse
Joves vells, petits y grans
Per tot lo mon celebrasen
Vostres virtuts celestials
Mes jo per vos, Catalina,
no
tench un present mes gran
Que
mon cor…que ja no es meu
Puis
fa temps que l’vos he dat.