(…)
Lo pagiell, anguilas, totanus y trillas a nou callaresus la lliura.
Lo peix del estaiñ a duas vuitinas la lliura y al matex preo lus llops, dentuls, mugiuls, mabres, lazertos, bogas de malla, com sis pesin una lliura.
Lo peix sent ubert y llevats los ous a sou la lliura.
La escrita a vuitina la lliura, llevantli lu que sempra se ha acostumbrat llevar y asnovelas [?] o sia pex macu que comunment sa diu.
Lo giarret, segret, obradas, bogas que no fassis sis liura, surell, muxó y llagostas a sou la lliura.
Las morenas a nou callaresus la lliura.
Lo gat ascurgiat y asventrat a sou la lliura, senza ascurgiar a vuitina.
La toñina y pex de spada de gener fins mitg abril a deu callaresus la lliura, y la sorra a mitg real; de dit temps en avant la sorra dos sous y la toñina a sou.
Lo congra a duas vuitinas la lliura.
La rascassa a sou la lliura.
Organs, sipias y simigians a duas vuitinas la lliura y tambe los capons.
(…)
