Algher, aquella no sés
la que eras per lu passat,
que pugas de un Déu irat
otendra cumpassió!
La tua devoçió
si no dexas lu peccat,
assai poch ta servex
Algher, aquella no sés.
Eras, y qui nol sa?
per memòria assai rara,
de las Ciutats la més cara,
que pot Sardegna numbrà,
però ahi! que ta vech ara
en tal abominaçió
que ni vell, giova o miñó,
y ha que ta cunexi més,
Algher, aquella no sés.
Lu stendarda de la fè
era la arma principal,
que a reparar cada mal
tu oponevas, Algher;
ara en casa o en lu carrer
no y ha que precipissi;
y en cada lloch, lu vissi
ahi! suffrir no sa pot més
Algher, aquella no sés.
En pietat, y religió
tant, tant tu florias
que bé vantarta pudias
de dar a tots resplendò;
talquè en aquellus dias
preniva edificaçió
de tu tot lu món quant és;
Algher, aquella no sés.
Ara però al cuntrari,
la ipocrisia sa veu
ofendra lu matex Déu
davant al sou Sacrari;
y vols que sa declari
lu Cel en tou favor?
No: que axò no ta merex,
Algher, aquella no sés.
Lu bon exempla, y ‘l bon fi
en quala cosa sa sia
bandit és avui en dia
finsa en lo ufissi diví:
y vols que vivint axí
de tu se moghi a pietat
un Déu que tant has ofés?
Algher, aquella no sés.
Entra un poch en coñiçió
del estat en que ta trobas;
fes que tots, richs y pobras
muguts a contriçió
cada qual del sou peccat
donghi a Déu soddisfaçió
Senza engañ, y ni enterès;
Algher, aquella no sés.
Io se que tu desigias
turnar en lo estat primé,
que priva de cada bé
sés, ara ta na abigias:
aviva dons la tua fè;
si més endrera ta cuigias;
per tu ramei no y ha més;
Algher, aquella no sés.
Lu Déu que en tu sa adora
ell és tant gelós que vol,
per més que lu adoris sol,
lu adoris en cada ora,
si en lu templa, com fora,
ab spirit, y veritat,
que és lu que molt agradex:
Algher, aquella no sés.
Si qualquihú per acàs
spigas vanas li ufrissi;
a Déu, aquell sacrifissi
açetu lu creuràs?
No cert perquè tu già sas
lo que és sussehit a Caí,
que li ufriva axò, y no més:
Algher, aquella no sés.
Hereu, ahont és tot lu bé
que ta dexà ton para?
Figlia, perchè ta Mara
més ni al cor, ni a ment ta vé?
Pena aquella tua mullé
al Purgatori, o marit…
ma che dich! Io no só entès:
Algher, aquella no sés.
Tantas dexas y llegats,
missas y responsoris,
altars, y Oratoris,
perquè són o ulvidats,
o calguts o despugliats?
Del que alhora, Algher, eras
ta vech tot ara al revés:
Algher, aquella no sés.
En tu la prepotència
y lo egoismo és també
la usura per tot sa ve,
y no y ha més consiènçia,
dir sa pot ab licència,
que no hi ha més qui fa bé,
més que va, Algher, pigior és:
Algher, aquella no sés.
No speris en fi perdó
del cel que tu has irritat,
si no dexas lu peccat
ab franca resoluçió,
renuncia a la vanitat,
que perduda la rahó,
del tot perduda già sés:
Algher, aquella no sés.
L’aigua que vols, già se veu,
són mesus y semanas
y abé que la demanas,
a tu sol la nega Déu.
Ma perquè? A parexar meu,
perquè de la iniquitat
no sas apartarta més:
Algher, aquella no sés.