Já torna l’alba y s’esclareix lo dia:
lo txapador al sóu traball s’avía.
¿Cosa li fa lo fret y la gelada
si guanyará lo pá de la giornada:
y la tardeta, al tornar ell en casa,
hi trobará lo sóu fillet que ‘l basa?
¡Com d’esperansa lo sóu cor s’anima
si pensa que la dona tant l’estima!
No porta en cor ningun rencor y canta,
unintse dels pardals al gay concert.
Ell canta una cansó alta y vibranta
que per los camps del frument d’or se pert.
No importa sigui fill de la pobresa,
perqué sab que ‘l treball és gran riquesa.
Lo camp opim del rich senyor no ‘l tenta,
ma del sóu poch hi viu y se contenta.
Ell canta, caminera, caminera:
y lo cutxo fidel li va derrera.
¡Si poguessi parlar la sua txapeta,
ne contaría de cosas la pobreta!
Diuría: En cada solch hont pòs un grà;
de la front d’aquell pobre txapador
hi cau una gota de marganta sor
y tot se mescla per tornar en pá.
¡Oh, benehits los fill de la pobrésa,
los fills de le gentil platja alguerésa!
Vos que com los pardals vos féu lo niu,
que de flors d’esperansa lo guarniu,
y del maytí la gran cansó cantau
que diu: ¡treballau, … creyéu … amau ..!