Missinyörìa es una santa dona i per això so certa que më vëngarà ën ajut, jà veu las mias cöndicions; so viu’da i tenc trés criaturas pëtitës, la més gran no ha cömplit encara quatr’anys.
I també Su Mercet, qu’es un bon homa, më tëngarà cömpassiò del meu ëstat.
Vulgaria anar a trëballar per buscar la vi’da, ma no es pössib’la; a qui deix aqueixas tres animës, quant la mes pëtita te apenas sët mesös i te menester mamar la llet de la mara dësgracia’da.
No tenc ninguna përsona de fami’lia per fiarlas, përque pe’major dësgracia mia, so també orfa de para i de mara, i no tenc ni gërmans, ni gërmanas.
Pe’totës aqueixas raons so obliga’da de dëmanar la caritat a Missinyörìa i a Su Mercet.
(…)
