Capítols fets entre los honorables en Bernat Jou, Guillem Campredon e Johan Canelles, mercaders de la vila de Perpenyà, en e sobre lo viatge que, migansant Nostre Senyor, lo dit Johan deu fer en les parts de Nàpols e de Romania, ab la nau Castellana que patronega n’Arnau Taulari, de Copliure, en la forma e condició aprés següents.
Primo, és convengut que l’onrat en Bernat Jou pren lo terç en la starada de la dita nau, so és, que en lo guany e en la pèrdoa, so que a Déu no plàcia, lo dit Bernat Jou ha lo terç e és tengut a pagar lo terç de ço que a la dita nau s’à a bestrer, segons apar en lo noliciament fet, en poder de Barthomeu Alomar, notari de Copliure.
Ítem, és convengut que lo dit Bernat Jou metrà en la dita nau cent draps de Lengadoch, los quals la dita nau és tenguda levar a cap de Laucata, los quals draps, la dita nau li deu posar a Gayeta; pagarà IIII guillats per pessa, de nòlit.
Ítem, és convengut que lo dit Bernat Jou metrà sus la dita nau lo terç de la sal que la dita nau levarà a Ivissa.
Ítem, és convengut que lo dit Bernat Jou metrà a Gayeta sus la dita nau trenta bótes1 d’oli, les quals lo dit Johan Canelles se’n portarà en comanda per lo viatge de Romania, e lo procesit de les XXX bótes d’oli e del terç de la sal e de tots altres guanys que la nau farà, levat so que a la nau se haurà a vestrer, lo terç de los diners e bés serà emplicat e sí versat en lo terç del càrrech dels alums que la dita nau levarà, si a Déu plau, en les parts de Romania, e lo restant de ço que sobrarà de les dites ·XXX· bótes d’oli e de la sal e de la starada, lo dit Johan Canelles sí versarà en so que li serà vist fahedor e lo dit Bernat Jou aja a donar lo dit oli en lo temps que la nau serà epaxada a Gayeta.
Ítem, és convengut que Guillem Campredon pren lo terç en la starada de la nau, so és, que en lo guany e en la pèrdoa, so que a Deu no plàcia, lo dit Guillem ha lo terç e és tengut pagar lo terç de so que a la dita nau s’à a bestrer.
Ítem, és convengut qu·en Guillem Campredon metrà a la dita nau per Gayeta nonanta draps fins de Lengadoch, los quals lo dit Johan Canelles deu vendre a Gayeta, e a qui deu levar tants olis com de los dits draps e del terç de la sal e d’altres proveniments ixirà e portar en les parts de Romania, e aquí si versarà en lo terç del càrrech de les alums e lo restant en so que li serà vist fahedor; de les quals pagarà IIII guillats de nòlit per peça.
Ítem, és convengut qu·en Johan Canelles pren lo terç en la starada de la dita nau, so és, que en lo guany et en la pèrdoa, so que a Déu no plàcia, lo dit Johan ha lo terç e és tengut pagar lo terç de so que a la dita nau s’à a bestrer, segons apar en lo noliciament fet, en poder del dit Alomar, notari de Copliure, e lo dit Johan Canelles metrà vuytanta draps, pagarà IIII guillats de nòlit per pessa, e d’altre part és tengut metre lo terç en la sal.
E lo dit Johan Canelles haurà lo quart diner de so que nostre Senyor haurà donat de profit en los sí versos que, si a Déu plau, portarà a cascun de los damunt dits, comptant ducat per XVIIII sous barceloneses. […]
Ítem, és convengut qu·en Jordi Campredon e·n Johan Canelles, ho hom per ells, hauran metre C·XXXX bótes d’oli en la nau, e en cas que no les hi meten, que posen dejús ·C·XXX· bótes, ajen a pagar de nòlit per bóta III ducats.
Ítem és convengut que en cas que lo dit Johan Canelles […] no pogués axí prestament spatxar, que sia sa facultat de noliejar la nau a meses ab guany an aquelles persones que a ell serà vist facedor, per ço que la mig stant se pogués spatxar cant Arnau faria lo dit viatge.
Ítem, és convengut que cascun de los damont dits metran ab nau, so és en pagament al patró, LXVI lliures 3 sous 4 ducats barceloneses, que són, per tots tres, CC lliures. […]
Die martis ·XVI· augusti anno ·Mº ·CCCCº ·XVIIIº.
1. Corregim l’original bóte.