Andreu Bosch i Rodoreda

El doctor Andreu Bosch i Rodoreda (Teià, 1964) ha estat professor associat a la Universitat de Barcelona, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General (2000-2024), i de Secundària (1990-2024). Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l‘Institut Ramon Llull entre 2009 i 2015; i professor de llengua i cultura catalanes a la Università degli Studi di Sassari (1993-1996). També ha coordinat el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer (1994-1996).

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, amb la tesi La interferència dels parlars sards en el català de l’Alguer entre els segles XVII i XVIII. Estudi del lèxic a través dels registres de danys de la “Barracelleria” (1683-1829) (2008), Premi Extraordinari de Doctorat (UB, 2009) i Premi Francesc de B. Moll de Dialectologia (IEC, 2009). S’ha especialitzat en l’estudi del català de l’Alguer i és autor del recull d’etnotextos Històries de l’Alguer, entre la marina i campanya (1996) i dels estudis Els noms de la fruita a l’Alguer. Edició dels registres d’estimes de fruita de la “Barracelleria” (1783-1829) (1999) —Premi extraordinari de Llicenciatura (UB, 1998)—, El català de l’Alguer (2002), El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII (Barcelona: IEC, 2012) i Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l’Alguer, s. XVII i XVIII) (2013).

El 2011 va participar en el XXIV Congrés Internacional de l’ICOS sobre Ciències Onomàstiques celebrat a Barcelona el 2011, amb la comunicació “Els xistos o malnoms algueresos en els Registres de danys de la Barracelleria i Registros de bestiar vivo entre els segles XVIII i XIX”. I, el 2016, en el Congreso Internacional Propter magnare creatus: Lengua, literatura y gastronomía entre Italia y la península Ibérica, Universidad de Santiago de Compostela (21-23 de setembre de 2016), amb la ponència “Riqueza onomasiológica de las variedades de uva y de la fruta en Alguer entre los siglos XVII y XIX”.

També ha curat diverses edicions de l’obra folklòrica de Jacint Verdaguer, entre les quals Rondalles (Barcino, 1992), Totes les rondalles (Proa, 1995) i, amb M. Àngels Verdaguer, Què diuen els ocells. Proses i poesies (Casa Museu Verdaguer, 2003), i ha participat en el volum Prosa (Proa, 2002) de Totes les obres, amb l’edició de “Rondalles” i “Folklore”. També ha curat l’edició de Jacint Barrera Los aucells de Teià i Masnou (Lynx, 2007), el primer llibre d’ornitologia moderna en català, de 1892.

Ha estat membre dels projectes de recerca “Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal” i “Descripció i interpretació de la variació dialectal: aspectes fonològics i morfològics del català” (UB); i forma part del Grup d’Innovació docent en Fonètica catalana (Foncat, UB). Ha format part de l’equip que ha recollit el Corpus Oral de l’Alguerès (ICREA, UPF) i de les dues fases del projecte de recerca “Explotació d’un corpus oral dialectal: anàlisi de la variació lingüística i desenvolupament d’aplicacions informàtiques per a la transcripció automatitzada, ECOD” (UB).

Va obtenir l’Acreditació de Recerca, per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Generalitat de Catalunya (Barcelona, 27 de juliol de 2011) i l’Acreditació de Professor Lector, per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Generalitat de Catalunya (Barcelona, 26 de novembre de 2008).

En didàctica del català com a llengua estrangera i com a L2, més enllà de la participació com a docent i tutor de TFM al Màster de formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes (Universitat de Barcelona), ha participat en el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català, amb la comunicació “Descripció lingüística del català i del castellà mitjançant activitats col·laboratives en línia d’anàlisi de la creativitat lèxica amb estudiants de postgrau”, conjuntament amb la Dra. Mar Cruz (Universitat de Vic, 4-5 d’abril de 2014); en el II Congreso Internacional Nebrija en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas, a la taula rodona “En camino hacia el plurilingüismo”, i en les II Jornades d’Aprenentatge de Llengües: Entorns, eines i recursos didàctics, Universitat Autònoma de Barcelona i Direcció General de Política Lingüística (Barcelona, 25 de febrer de 2011).

Els darrers cursos (2019-2024) ha estat professor de Qüestions de Lingüística Aplicada: català per a nouvinguts, i tutor de TFM en el Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (UB). Anteriorment, havia estat professor de Lèxic i estructura argumental, amb la Dra. Mar Cruz, del màster oficial de Lèxic i comunicació lingüística (Universitat de Barcelona), dirigit per la Dra. Lídia Pons, al llarg de tres cursos acadèmics (2015-2019).

Ha participat en dues edicions dels cursos de formació de professorat Scola Ladina de Fascia: II Scuola Estiva “Lingue locali e didattica” (2012), amb un curs sobre “Didattica dell’algherese (catalano di Alghero)”, i III Scuola Estiva “Lingue locali e didattica” (26-29 agosto 2013), amb el curs “Esperienze didattiche in catalano. La descrizione linguistica come fonte dell’apprendimento della lingua”.

Més recentment, l’agost de 2023 va participar com a docent a l’Escola d’Estiu de Lingüística Catalana (EDELC), a Alaior (Menorca), a la seu de la UIB, amb el curs “Aproximació descriptiva de l’alguerès: diacronia i sincronia”, i jurat del Premi Aina Moll de foment de la investigació en l’àmbit de la lingüística catalana, convocat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. I també ha participat al darrer Simposi anual de l’AISC, amb la comunicació “De la fase experimental del model alguerès del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer (1994-1998) al Projecte Joan Palomba (1999-2010), una iniciativa didàctica reeixida”, Simposio annuale dell’Associazione Italiana di Studi Catalani 2024
Canone e controcanone: mappe antiche e moderne (Centro CAT – Università per Stranieri di Siena, 4-5 novembre 2024).

Participació activa al programa d’actes de l’Any Josep Vallverdú: amb la conferència “La projecció internacional de Josep Vallverdú: traduccions i reconeixements. I les relacions amb l’Alguer”, a la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola, el 22 de setembre; i participació com a ponent al Simposi Josep Vallverdú. Balanç d’un obra, a l’IEC/UdL, el 26 d’octubre, amb la ponència Les traduccions de Josep Vallverdú i la coordinació de la taula rodona Vallverdú, traductor i traduït. Amb Joan-Ramon Veny (UdL), he curat l’edició del volum Amb ulls ben nets de pols i polseguera. L’aportació de Josep Vallverdú a la literatura catalana (Pagès Editor, 2024).

Actualment, està treballant en el llibre El català de Tossa de Mar. Un dels parlars salats de la Costa Brava (Centre d’Estudis Tossencs, [2025]), l’edició de Marian Vayreda, La fi del Renegat i altres narracions (Marinada Edicions, [2025]) i en l’edició crítica dels volums pòstums de Jacint Verdaguer Rondalles i Folklore (Fundació Jacint Verdaguer, [2025-2026]).

Andreu Bosch Rodoreda
aboschro@ub.edu
Professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona

BIBLIOGRAFIA

  • Jacint Verdaguer, Lo mariner de Sant Pau i altres rondalles, vol. 22. Edició a cura d’Andreu Bosch. Diari de Barcelona, 1990.
  • Marià Vayreda, La fi del renegat i altres narracions, vol. 26. Edició a cura d’Andreu Bosch. Diari de Barcelona, 1990.
  • Jacint Verdaguer, Rondalles. Edició a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. Biblioteca Verdagueriana, 20. Barcelona: Editorial Barcino, 1992.
  • Armangué, Joan i Bosch, Andreu. “La Fonologia algueresa de Joan De Giorgio Vitelli”. Revista de l’Alguer, V (1994), p. 139-169.
  • Bosch, Andreu i Armangué, Joan. “Una traducció en català de la Grammatica algherese. Fonologia de Joan De Giorgio Vitelli. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXI (1995), p. 501-531.
  • Jacint Verdaguer, Totes les rondalles. Edició a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. Amb il·lustracions de Joan Junceda. Pròlegs d’A. Bosch i Montserrat Castillo. Barcelona: Pirene/Proa, 1995.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Algunes consideracions a l’entorn de la transmissió impresa de La fi del Renegat i altres narracions“. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LIX, Miscel·lània Germà Colón, 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, p. 165-180.
  • Hergé, Tintín al país de l’or negre. Edició en alguerès, a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. Barcelona: Editorial Joventut, 1995.
  • Bosch i Rodoreda, A. i Sanna, S. Històries de l’Alguer, entre la marina i la campanya. Barcelona: Dalmau editor, 1996.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El català de l’Alguer, el nou marc legal i l’escola”. Revista de llengua i dret, 28 (1997), p. 231-253.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El català de l’Alguer a l’Atlante Linguistico Italiano“. Bollettino dell’Atlante Linguistico Italiano, III Serie, Dispensa n. 22 (1998), p. 1-42.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El català de l’Alguer, el nou marc legal i l’escola”. A: Paolo Maninchedda (ed.), Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Cagliari 11-15 ottobre 1995  “La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Caglairi, CUEC, 1998, vol. I, p. 373-396.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Aproximació a l’alguerès col·loquial”. Revista de l’Alguer, 9 (1998), p. 137-163.
  • Bosch i Rodoreda, A. “L’ús del català i la interferència lingüística en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional de l’Alguer”. Revista de llengua i dret, 30 (1998), p. 105-146.
  • Bosch i Rodoreda, A. Els noms de la fruita a l’Alguer. Edició dels registres d’estimes de fruita de la “Barracelleria” (1783-1829). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
  • Bosch i Rodoreda, A. i Scala, Luca. “Variació fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 26 (1999). p. 107-130.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Vitalitat i ús de la llengua catalana a l’Alguer”. A: Miquel Àngel Pradilla (ed.), La llengua catalana sl tombant del mil.lenni. Barcelona: Editorial Empúries, 1999, p. 271-290.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Aplicació de la perspectiva ecosociolingüística en la variació: penetració i extensió dels sardismes en l’alguerès”. Llengua & Literatura, 10 (1999). p. 157-195.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Les fonts catalanes de la lexicolografia sarda”. Revista de l’Alguer, 10 (1999), p. 105-118.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Les Rondalles de Jacint Verdaguer: de l’anhel de joventut a l’edició pòstuma”. Anuari Verdaguer 1995-1996. Actes del IV Col.loqui sobre Verdaguer “L’obra literària dels deu darrers anys de Jacint Verdaguer”.  Vic: Eumo, 1999, p. 343-352.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Una primera aproximació a la llengua del Sermó del Dessendiment de Giesuchrist de la Creu”. A: Joan Armangué (ed.), La Setmana Santa a l’Alguer. Festa, drama i cançó. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 49-69.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Desplaçaments lexicosemàntics i organització de les unitats lèxiques en alguerès per penetració de sardismes i altres estrangerismes”. A: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/XXXIX. Miscel·lània Artur Therry, 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 261-288.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Fonètica vs. fonologia i tractament de la lexicologia”. A: Jaume Macià i Joan Solà (eds.), La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari. Propostes pràctiques. Barcelona: Graó, 2000, p. 47-76.
  • Bosch i Rodoreda, A. “L’ensenyament del català a l’Alguer i la qüestió del model de llengua”. A: Joan A. Argenter (ed.), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001, p. 55-64.
  • Bosch i Rodoreda, A. El català de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
  • Jacint Verdaguer, Rondalles de Verdaguer. Edició i adaptació a cura d’A. Bosch i Rodoreda. Amb il·lustracions de Subi. Barcelona: La Galera, 2002.
  • Jacint Verdaguer, Què diuen els ocells. Proses i poesies. Edició a cura d’Andreu Bosch i M. Àngels Verdaguer. Vic: Amics de Verdaguer / Casa Museu Verdaguer / Eumo, 2003.
  • Jacint Verdaguer, “Rondalles” i “Folklore”, edició a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. A: Jacint Verdaguer, Prosa, a cura de Joaquim Molas i Isidor Cònsul. Barcelona: Proa, 2003, p. 563-666 i 1367-1441.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El català de l’Alguer, entre la desaparició i la dissolució”. A: Germà Colón i Lluís Gimeno Betí (eds.), Ecologia lingüística i desaparició de llengües. Castelló: Universitat Jaume I, 2007, p. 35-51.
  • Jacint Barrera, Los aucells de Teià i Masnou. Edició a cura d’Andreu Bosch i Rodoreda. Barcelona: Lynx, 2007.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El català de l’Alguer, entre la desaparició i la dissolució”. A: Emili Boix (coord.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008, p. 163-177.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Ricordo do Rafael Caria (1941-2008)”. Rivista Italiana di Onomastica, vol. XIV (2008), 1, p. 309-310.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els treballs d’onomàstica i lexicogràfics de Caria: un model de recerca. Rafael Caria in memoriam (1941-2008)”. Llengua i Literatura. Barcelona, 2009, p. 209-223.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Problemes de codificació de l’alguerès”. Insula. Quaderno di cultura sarda. (Italia): Grafica del Parteolla, 2009, p. 77-88.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Algunes consideracions sobre la interferència fonètica dels parlars sards en l’alguerès”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LIX, Miscel·lània Joaquim Molas, 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, p. 257-277.
  • Bosch i Rodoreda, A. i Rodà de Llanza, Isabel. Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i del celler romà de Teià. Barcelona: Galerada, 2010.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els noms catalans de varietats de raïm a l’Alguer”. A: Jordi Alcover & Sílvia Naranjo, Guia de vins de l’Alguer 2010. Barcelona: Raval Edicions SLU, Pòrtic, 2010, p. 13-18.
  • Bosch i Rodoreda, A. “El 50è aniversari del viatge del Retrobament amb l’Alguer (1960-2010)”. Rivista Italiana di Studi Catalani. (Itàlia): Edizioni dell’Orso, 2011, p. 112-116.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els treballs d’onomàstica i lexicogràfics de Caria: un model de recerca”. La toponomàstica de les illes del Mediterrani occidental. XXXV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. L’Alguer, maig del 2008. València: Denes Editorial, 2011, p. 41-51.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Algunes consideracions a l’entorn de la distribució i la sonoritat de les consonants africades en alguerès. Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català”. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2011, p. 63-76.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els noms dels colors del pelatge del bestiar en la documentació de l’Alguer dels segles XVII al XIX“. Rassegna Iberistica, 94 (2011). (Itàlia): Università Ca’ Foscari di Venezia / Bulzoni Editore, p. 43-57.
  • Bosch i Rodoreda, A. El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012.
  • Bosch i Rodoreda, A. “A propòsit de l’edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació“. Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans, 25 (2012). [Freiburg, Tübingen], p. 49-57.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Problemes de codificació de l’alguerès”. A: Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Fabra, encara: Actes del III Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2012, p. 197-209.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Adaptació fonològica i morfològica dels malnoms algueresos dels segles XVII i XIX“. A: Clua, Esteve; Lloret, Maria-Rosa. Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2013, p. 39-61.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Per una caracterització del català de l’Alguer“. A: Bartual, Carles; Déri, Balázs; Faluba, Kálmán; Szijj, Ildikó. Catalanística a Hongria (1971/72- 2011/12). Actes del Simposi Internacional de Catalanística. Budapest, 24-26 d’abril de 2012. Budapest: Universitat Eötvös Loránd, 2013, p. 57-78.
  • Bosch i Rodoreda, A. Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l’Alguer, s. XVII i XVIII). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de Barcelona, 2013.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Els xistos o malnoms algueresos en els Registres de danys de la Barracelleria i Registros de bestiar vivo entre els segles XVIII i XIX“. A: Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 11 (Barcelona, 2014).
  • Bosch i Rodoreda, A. “Tres cançons populars del Fons Barrera de Teià dels segles XVIII i XIX”. Miscel·lània d’Homenatge a Joan Martí i Castell, a cura de Miquel Àngel Pradilla, vol. II. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2016, ps. 251-268.
  • Bosch i Rodoreda, A.”Els noms dels senyals d’orelles del bestiar: un codi lèxic sard en els Registres de bestiar viu de l’Alguer dels segles XVII al XIX“. Estudis Romànics, 39 (2017), p. 71-105.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Il catalano lingua d’Europa. Dalla normazione al mondo digitale e ad internet”. A: Cagiao y Conde, Jorge; Ferraiuolo, Gennaro, i Rigobon, Patrizio (ed.), La nazione catalana. Storia, lingua, política, costituzione nella prospettiva plurinazionale. Napoli: Editoriale Scientifica, 2018, p. 79-110.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Riqueza onomasiológica de las variedades de uva y de la fruta en Alguer entre los siglos XVII y XIX”. A: Buono, Benedict; López Casas, Mercè, i Villanueva Prieto, Dario. Propter magnare creatus: lengua, literatura y gastronomía entre Italia y la península Ibérica: actas del Congreso Internacional Santiago de Compostela, 21-23 de septiembre de 2016. Universidad de Santiago de Compostela, 2019, p. 93-112.
  • Bosch i Rodoreda, A.. «Algunes similituds fonètiques, morfològiques i lèxiques entre els parlars de Tossa de Mar, Teià i l’Alguer». Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXXVII. Miscel·lània Lídia Pons, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2023, p. 231-237.
  • Bosch i Rodoreda, A. «Dues cartes de Pompeu Fabra (1906-1907) a l’entorn de la Grammatica del dialetto algherese odierno (1906), de Giovanni Palomba». Estudis Romànics, 46 (2024), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 301-314.
  • Bosch i Rodoreda, A. “Les traduccions de l’obra de Josep Vallverdú i el Vallverdú traductor”. A: Bosch i Rodoreda, A. i Veny-Mesquida, J. R. (eds.), Amb ulls ben nets de por i polseguera, L’aportació de Josep Vallverdú a la literatura catalana. Lleida: Pagès editors, 2024, p. 249-267.