Com vehem al present, enviant lo Senyor una malaltia tan terrible com és lo mal de caure a moltes persones sens presehir en elles peccats ni culpes algunes. Les quals són estades curades miraculosament ab molta honrra del Senyor y exaltació de la S. Relíquia del gloriós bras de S. Joan Baptista, y com dich antes de peccats actuals. Lo que·s veu clarament en una donzelleta de tres anys, neboda de dona Alyssenda, muller que fonch de don Ramon Dardena. A la qual xicheta li prengué tan grandíssima febre, ab lo mal de caure tan excessiu, que feïha tals coses per les quals inferien los metges que no y havia remey curar-la, sinó que infal·liblament tenia de morir ab presteza. Vehent la bona tia a la nebodeta en tanta tribulació y treball, com a senyora que la amava en grandíssima manera, y exercitada en lo servey spiritual del Senyor, posà-sse de ginollons devant de una ymatge de sanct Joan Baptista, y confiant ab la virtut de la sancta relíquia, féu vot al Senyor y al gloriós sanct Joan, que si per la sua intercessió la sua neboda curava del mal de caure, que en persona, descalça, aportaria a la sua sancta capella a la sobradita nebodeta y que de veres tot lo temps de sa vida li seria devota. A penes la sobredita senyora hagué fet aquest vot en honrra de la sancta relíquia, quant súbitament la dita donzelleta començà a suar, y encontinent restà curada. Alcançada la salut, promptament complí la dona Alyssenda lo vot, no dilatant com altres, que en votar són molt fàcils, però en complir los vots molt pesades.
[…]
Bernat Pastor, sastre de la present vila de Perpinyà, testificà en presència del sobredit comissari, com havia sis mesos que sa muller estava prenyada y conforme lo que ella deïha no se sentia lo prenyat, com altres vegades tenia acostumat. Majorment que aprés li sobrevingué un treball, que volgué anar a la vinya, en la qual féu demasiat exercicii. De tal manera que aprés cada dia estava trista y affligida, la pobre de sa muller y vista la tristeza per lo marit, li fonch forçat de demanar-li la causa de la tristeza. Respongué la muller que havia sis dies que no sentia la criatura en lo ventre, que ni sabia si era morta o viva. Aconsolà-la lo marit y encontinent acudí a la capella de la Santa Relíquia, humilment suplicant al Senyor per los mèrits de S. Joan Baptista, fos servit de que la criatura, que tenia sa muller en lo ventre vingués a bé. Prometent al Senyor que si era minyó li posaria lo nom de Joan, per honrra y glòria de la S. Relíquia. A penes aquest bon sastre agué feta la petició, quant encontinent, tornant a casa, sa muller li digué com havia fet moviment, la criatura en lo ventre. De què restà lo bon sastre molt content, donant gràcias al Senyor de aquella mercè tan singular, restant ab confiança de rebre la complidíssima en lo part. Lo que alcançà com desijava parint sa muller un fill, lo qual fonch anomenat Joan.
