Primo deix, vull, orden y man que lo meu cadàver sie enterrat y acompanyat a l’ecclesiàstica sepultura en forma de cos special ab quatre siris blanchs d’una lliura quiscú, ab intervensiú dels preveres que volran mos manumissors, per caritat y celebratió de les quals, deix de mos béns lo necessari.
Totes emperò les demés coses en y acerca de les obsèquies y funeràries mies, novena y cap d’any meus, vull sien fetes a total coneguda y ordinació de dits mos manumissors.
Ítem deix, vull, orden y man que sien dites y celebrades mil misses, çò és sinch centes en salut de la mia ànima, cent en salut de l’ànima de la S[enyo]ra Àngela Mauran q[uòndam], primera muller mia, cent en salut de l’ànima de la S[enyo]ra Francisca q[uòndam], segona muller mia, cent en salut de l’ànima del honor[able] m[ossèn] Blasi Mauran q[uòndam], mercader de la vila d’Illa, mon pare, cent per l’ànima de R[everen]t [E]steve Mauran q[uòndam], prevere y beneficiat de les Iglésies de dita vila d’Illa, mon oncle, y les restants cent en salut de les ànimes per qui entench y só tingut y obligat diedores y celebradores, çò és, cent en los altars privilegiats de l’iglésia y monastir de St. Fransés, cent en los altars privilegiats de l’iglésia y monastir de St. Agustí, cent en los altars privilegiats de l’iglésia y monastir de Nostra S[enyo]ra del Mont del Carme, cent en los altars privilegiats de l’iglésia y monastir de predicadors de·l Orde de St. Domingo, cent en los altars privilegiats de la iglésia y monastir dels pares carmelitas descalsos, totes iglésies y monastirs de la p[rese]nt vila de P[er]p[iny]à, tres centes en los altars privilegiats de les iglésies de la vila d’Illa y les restants dos centes, cent en los altars privilegiats de la iglésia y monastir de l’armita d’Illa de·l Orde de St. Fransés, diedores, celebradores, çò és, la mitat en continent seguit mon òbit y l·altra mitat dins un any del die de mon òbit en anant comptador per la caritat y celebracio de les quals deix de mos béns lo necessari. (…)
Ítem deix y llegue a la dita S[enyo]ra Teresa, muller mia, per bons serveys que d’ella tinch haguts y rebuts, dona S[enyo]ra, potenta y mossaria de ma universal heretat y béns volent que sia recatada y respectada com a S[enyo]ra y superiora de mes filles durant sa vida natural, tant solament y tenint mon nom y castament sens marit vivint, la vida de la qual finida o casantse o no vivint castament, dit llegat sie extint y consolidat a la proprietat.
Ítem confes y regonech a la dita S[enyo]ra Teresa, muller mia que d’elle tinch hagut y rebut, ultra dels censals qu·em aportà en dot, dos centes lliures moneda de P[er]p[iny]à en comptants, compreses qualsevols àpoches que li·n hage fermades de part d’aquella, les quals vull li sien restituïdes en continent seguit mon òbit.
Ítem deix y llegue a la dita S[enyo]ra Teresa, muller mia, per los mateixos bons serveys, dos centes lliures moneda de P[er]p[iny]à si emperò casava y no altrament a elle donadores, en lo temps de dit son matrimoni.
Ítem deix y llegue a la S[enyo]ra Margarida Pagesa, mara mia, durant sa vida natural tant solament y no més avant per quiscun any, per St. Pere y St. Feliu, dues càrregues de blat bo y rebedor a ull d’aver y les pensions d’aquest censal de anual pensió de nou lliuras que, per quiscun any, rebo y rebre acostumo sobre els béns de Francisco Criballet, d’Illa, conforme de la creació consta en poder de mo Nicolau Bertran q[uòndam] not[ari] de la vila d’Illa, die y any en aquell contenguts, la vida de la qual mare mia finida dit llegat sie extint y consolidat a la proprietat.
Ítem deix y llegue a la S[enyo]ra Maria Rigall, ma cunyada, viuda relicta del mag[nífi]ch Miquel Rigall, q[uòndam] doctor en medicina de la p[rese]nt vila, sinquanta lliures en favor de matrimoni a ella donadores y pagadores quant contractarà aquell y no abans.
Ítem deix y llegue a Maria Garsau, donzella, criada mia, filla de Juan Garsau, treballedor de la p[rese]nt vila, sinch lliures en favor de son matrimoni a ella donadores y pagadores quant contractarà aquell y no abans.
Ítem deix y llegue a Rosa, muller de m[isse]r Julià Mauran, en drets batxiller de la vila de Prada, ma germana, en estos dos casos, tant solament ço es trobant·se viuda y tenint necessitat y no altrament vull que dits mos manumissors, tudors y curadors li ajudan y afavorescan bonament en lo que podran conforme la posibiltat de dits mos béns. (…)
