Verema a Cameles

Preparació per la verema de Sant Martí
Provisió de carn, pa y vi.
Diumenge a la tarda al primer de dit, pujý des de Toïr a Camelas a peu, a fi de beremar los rims de Sant Martí. Aportí una lliura de carn de feda, tres pans de casa na Rosa Conilla, y a Camelas Francisco Ciuró me donà un pa blanch per mi y un flasquet de vi nou de algunas tres mitats. Francès Germà me ajudà aportar-ho a Sant Martí, hont desfonsàrem la boteta de dos càrregas setglada de ferro, la que serví lo any passat. Netejàrem y tapàrem & fonc sort y agué prou aigua a la cisterna començada. Jo me resí a la capella.

Collidoras de rims. Número de las descas dels rims y dels que pengí. Rims de delma. Olla grassa ab carn de teixó
Dijous als 2 de dit en Sant Martí “ministrante heremita”, ab tres ciris, missa semmanera de mº Viader de Illa. De matí, y no molt, que feiha prou fred, jo avia 3 ll. Dita missa, quant Francès Germà arribà, qui acabà de netejar la boteta, y assitiada per lo hermità; nosaltres dos anàrem començar cúller rims, entretant Margarida Cubri, donsella, arribà de Camelas ab Rosa Germana, totas parentas. Francès Germà los pujava a coll al tinart y los pilsava a una samal. N’i agué vint-y-vuit descas de compta de delma. Ne pengí, entre Toïr y Sant Martí, sis cistells grans, casi tots blanchs. Los rims de delma tocants al senyor restàrem per mon germà (ell avia de pagar a Camelas com ho digué a mossur Bedà, procurador del senyor) y jo li’n pengí la mitat a la celda per lo dia de la Concepció. Los demés restaren detràs lo altar de Sant Martí. Los dels rectors al padrís de la iglésia, los demés eren blanchs, bons per penjar i·ls avien de anar sercar. Fra Miquel fou lo cuiner, féu molt bona olla, per la bona carn jo avia portada, y per la de teixó que tenia (que l’avia mort Francès Germà, com dalt és dit, lo diumenge pròxim passat); si bé era famella, anant-se’n a la texonera, hont avia mort lo teixó, si bé no n’aprofità ço és lo teixó, que prou se’n penedí després, lo qual escorxàren a la caseta de l’hermità, hont se menjaren lo fetge, part li’n donà, lo demés se n’aportà, y d’est Victòria Germana, sa moller, me’n donà un trocet al pujar a Sant Martí ab son marit. Fra Miquel ajudà algun poch a cúller quant estava desocupat. Se cullen cistell de rims blanchs per penjar.
[al marge:] Rims donats a l’hermità

Jornals pagats y ab què. Boteta dexada per lo hermità
A la tarda doní a Francès Germà un real de plata y mix per la tarda de aïr, y un cistell de rims. A Victòria, sa filla, tres reals de quartillos y un cistell de rims. A Margarida Cubri, quatra reals de quartillos y un cistell de rims. Per los molt rims se n’aportàvan los donava pochs diners. Se n’anàran a Camelas molt tart aprés sopat, justament tingueren temps de cúller los rim[s]. Devés una hora passat mix dia lo tinardet fonch ple. Lo hermità me féu favor de dexar-me una boteta nova de dos càrregas se avia comprada, luego la desfonsaren y acomodaren &. Fonch casi plena, los rims éran boníssims, y solament n’i avia a la blanqueta y a la lleva de la picapolla negra contigua a la blanqueta. Y al replà a las carinyanas. & de tot infinitas gràcias al bon Jesús, amén.