De quant importa la memòria de la mort
Lo remey més eficàs per a ben víurer és portar devant dels ulls la memòria de la mort. Persuadeix-te que has de morir, lley irrevocable és esta: sens remey moriràs. Temps vindrà en què aqueixos ulls, ab los quals açò llijes, estaran sens sentit, y aqueixas mans, que ara manejas, estaran sens moviment y vida; aqueixa boca, ab què parlas, ha de estar sens aliento, y aqueixas carns, que ara regalas, han de estar desfetas y menjadas de verms asquerosos, has de estar cubert de terra, pudent ton cos, rajant asquerosos verms, més horribles als sentits que un gos mort que està pudrit en un femoràs. Has de estar ple de verms y corrumput entre set palms de terra. Considera’t en aquell terrible trànsit, en què prest te has de veure desamparat de tot favor humà, tots tos pecats presents, rodejat de dimonis y esperant en breu la sentència de Déu, de eterna vida o eterna mort, y eterns fochs del infern. Procura de fer ara lo que a las horas voldrias haver fet.
Pensa un rato en açò, mirant de espay com estaràs quant seràs mort y te servirà esta consideració per a gran desengany de ta vida y menyspreu dels béns.
