Ruina del aiguat – 1702.
Pregarias de la ruina arribà en lo añ 1702 als 9 y als 20 axibé octobre de dit añ y mes.
Ruina de la aigua entrà per la aigua de la vila passant per lo carrer nou y per tots los altres carrers, acceptat lo portal den Rodon, loqual inunda tot lo bay notat, per lo que per aplacar lo furor de Jesu Crist ce feran pregarias tres dias dorant comensant en lo matey dia del aiguat que fou als 20 octobre 1702, y als 23 ce feu profasso per lo dins de la vila, pus nos podia exir fora, causa la aigua de la ribera, en laqual profasso ce aportave Jesus Crucificat, loqual aportave Mossen Oliver, pre[vere] de dita comunitat; lo diaca aportave una creu simple de las de la profasso del dijous sant; lo clero deiam la Miserere resat a mitja veu, ab tota la sistentia de batlle i consols, losquals eran consol en cap lo Mch. Joan Riera, mercader de dita vila, lo Honor. Josep Arnau, pages de dita vila, consol segon, y Vicens Samso, consol en ters, pescador; aont assisti també la major part del pobble, ab grandissima devotio; y despres dita profasso predicà lo Dtr. Andreu Riera, domer de Argeles.
Consolatio – Pregarias per la cequedad.
Als 28 abril 1691 ce pujà ab profasso de tot lo clero de nostre comunitat en Nostra Sra de Consolatio, ce aportave lo Cristo de Cosperons; loqual avia dias lo aviam anat a cercar per la cequedad patiam; en dita profasso y avia miñonas vestidas de blanch, lesquals aportaven un cristo, loqual lo portava Clara Bernadi; essent consol Jaume Frigol, Joan Vilarem y Joan Julia; aont diguérem offici y vespras; aont també los Srs consols nos donaren menjar a tota la comunitat, y tot fou “Per amorem Dei” es dir cens paga en fet de profassons.
Consolatio – Profasso en Nostra Sra de Consolacio.
Als 25 abril 1703, que lo dia de St March, pujarem ab profasso demanada per los Srs consols en Nostra Sra de Consolatio “per amorem Dei”, y aportavem lo Cristo de Cosperons, loqual per la sequedat aviam anat a cercar, aont pujarem que ja comensave a plourer, y despres dit missas y la missa major, encontinent cens menjar nos ne tornarem que axi també pluvia; essent consols Pere Logroera, Pere Raines y Joseph Bosch eo lo Sarallé.
Amenasa 1702 – Aigat primer fou als 9 octobre.
Als 9 octobre 1702 arribà en Coblliura que per la inundatio de un aiguat, loqual dorà algunas cis oras en dit dia; entrà lo gran impetut de aigua per lo portal de la vila per no poder passar per sota los pons, per trobarse lo primer pont sota delqual hi avia una retja de ferro, laqual ce obria ab dos portas axi no obstant no podent passar dita aigua causa de la brotissia cen encadenava entre dita rexia fou forsos entrar per dita porta de la vila aont inundà alguns sallers baxios y botigas sens aportar ruina, però no dexio de amenasarle.
Ruina 1702 – Del segon aiguat.
Als 20 octobre1 mes y añ dalt dit arribà per segona la inundacio de aigua entrant axibé per la porta de dita vila que nos ampli casi tots los sallers y botigas de dita vila, desdel portal den Rodon; tots los quartos del carrer baxios desdel carrer del Aspital fins al canto de la casa deo Llupia que confronta ab dita ribera, laqual inundatio feu caurer la casa de Mosur Gilis eo Davit, la casa den Gari, part del cos de guarda, la casa de Mestre Bartomeu lo farrer, la casa de Francesch Comadall eo Anquina, molta part de la casa de Tal Santamur, aubergista, molta part de la casa del Sr. Joseph Frigol, part de la casa del Sr. Dtr. Puig aont li negà axi també son rosci y un burro, tota la casa de Na Moreras, un cos de guarda de Joseph Pi; y una partida de moralla dels valls del castell; lo que fou la salvatio del pobre pobble que ana esclatar dita partida de moralla, era impossible casi lo no posar enterra la major partida de la vila, pero “Deo gratias” – tot fou de dias. Laus Deo. Sens contar la perdició del vi hi agué, pus girava botas plenas y buidas, y un home negat.
1. Corregim ocotbre.