Nota de la ruina de la nova Fabrica de l’iglesia de Sant Pera de la vila de Ceret en 1734. 23 janer.
Se a de notar primeramen que essent totalmen muntadas las parets se vehuen encara detras nostra iglesia y formats quatre archs que portavan un domo que de alsada anava de igual ab lo sim del campanar y que feia lo agrado y admiracio de tots qui lo veyen que era ja cobert y en estat de comensar a formar lo llanternu o fanal que tenia de tenir alguns setze pamps de vuit… Arriva que als vingt y tres de janer en dissapte en lo any 1734 comensá a nevar y continuá tot lo diumenge de tal modo que en la montanya y avia quatre pamps de neu y en vila mes de dos pamps. Los carrers no se eren mai vistos tant impraticables de la abundancia d’aigua y neu. Al diumenge al tart a fet vent molt fort, y mes calent, y a pedregat fent la admiracio de tots soposat avia temps que feia fret molt forta, ab molts trons y molt formidables, particularmen de nou horas de nit fins a las onza y als tres quarts de onza es caigut lo dit domo ab los quatre archs que los portavan y asso ab tres represas, y una hora apres lo temps es estat totalmen seré y la neu fusa per causa del vent tant calent y abundancia de pluja de dita nit. A mitja nit anaven molta gent per los carrers ab atxas y grans crits de misericordia demanant asistencia que ditas ruinas eren caigudas sobre la casa del reverend Francisco Miró prebere de la comunitat haont se trovava ell ab Joseph Miro son germa y una neboda filla de Pera Boy. A una hora de matinada an tret Joseph Miro mitg mort, una cama trencada, y a dos horas an tret lo dit reverend Francisco Miro viu, mes molt mal acomodat losquals an trovats dessota de una viga conservats vius, dich, de una manera apareixia miraculosa tenint tanta abundancia de ruinas ab [sic] desobra y la neboda morta a llur costat. Lo dit prebere tambe es mort apres alguns dias y lo germa es estat curat de la cama y altres mals y avia pres. Lo dilluns de gran mati an trovat que gran partida de ditas ruinas essent caigudas sobre la capella de Sant Pera ho avian tot posat a terra lo sagramen que era dins la custodia gran. Al Sacrari que era a mitg retaula lo an trovat dins del cor al devan de las ruinas de una manera miraculosa o alomenos molt digna de admiracio lo Santissim Sagramen essent dins los vidres tots censers y cencer lo mateix varicle o sol accepto alguna estela torsida y alguna de rompuda essent encara dins lo mateix peu tot cincer. Lo molt reverend don Pelegri, domer major se trovant aqui ja revestit lo ha pres y lo ha portat en la sacristia. Tot lo rataula es estat desota de las ruinas y a petits bocins. La imatge del Roser que se porta a la professo tots los primers diumenges, que ere sobre lo altar, cosa tambe molt particular, se es trovada cincera y al devan de totas las ruinas al costat del cor que era al devant de l’orga y lo pulpit… La capella del Sagramen menassava ruina, per aixo encontinent ne avem treta la reserva y la avem tambe portada a la sacristia haont la avem tinguda fins lo dia 27 de janer que apres aver portat lo combrega al reverend Geronim Anglada essent malalt, tot seguit apres cantant lo Sacris avem portat lo sagramen a l’iglesia del hospital ab gran concurs de gent, haont avem comensat de rependrer celebrar los officis s’oposat tota la residencia era suspesa a falta de iglesia. Lo mateix dia 27 se es tingut ajust de tot lo poble devan del altar de Santa Anna haont se es proposat de fer representacio a nostres superiors tant ecclesiastichs com seculars de nostres grans perduas y per asso avem pregat lo dit senyor doctor Pelegri, lo senyor Joseph Angles y m[onsenyor] Rey de anar a ppa per ne fer de viva veu la representacio al senyor bisbe al Governador de la provincia y al Intandant y en mateix temps ne escriurer als ministres ÿ al senyor Duch de Nohalles lo que se es fet axi… Dit dia 27 janer an resolt y comensat a trevallar a fer lo cor a l’iglesia del hospital. Dit dia avem portadas las reliquias ÿ tota la plata al cofre de la casa de la Vila del qual lo senyor doctor Pelegri ne ha presa la clau; ditas reliquias la custodia vella y la creu panera de plata y molt gran era lo tot a la sacristia de detras lo altar major saver la creu y la custodia sobre de uns calaixos y asso es estat trovat aqui mateix, mes tot a trossos y, fora de adop, lo bras de Sant Pere y lo de Sant Pau las dos veras creus y la santa espina eran aqui dins de un armari lo tot conservat y ha fet la admiracio de tots qui ho han vist soposat encontinent ne avem tretas ditas reliquias es restat lo dit armari tot a petits bocins tantas y tant grans eren las ruinas caigudas aqui desobre… Al esguart de la capella del Roser haont las ruinas muntavan tant mes alt que antes la mateixa capella feren crida per la vila a solicitacio dels curats y al so de la esquella de asistir per traurer lo retaula del Roser y als 29 de dit mes de janer avem trovat lo retaula al mateix lloch la imatge de Maria Santissima dreta ab la corona de plata girada devant la cara y dins la mateixa postera encara formada lo que era conservat per tres vigas que avem trobadas de sobre posadas de modo digna de admiracio la imatge conservada entera que tenim per tradicio. En temps passat la avian portada de Barcelona y dit retaula y particularmen dita postera que era [sic] apareixia bona encontinent fora la imatge es restat tot a petits bocins… Avem tinguda resposta del senyor duch de Nohalles qui promet de se empenyar per nosaltres al costat del primer ministre… Lo Intandant a promes de donar 1500 ll[iures] per acomodar la iglesia parroquial afi de y poder tornar… Y alguns dias apres avem rebuda carta del Intandant dient que lo Rey no volia absoludamen se donas alguna cosa per que se trova ab grans guastos per la guerra… Als 16 de mars an comensat de reparar las parets de la capella del Roser y del altar major y tots los teulats de dita iglesia y an tret lo cor baix que teniem al mitg de l’iglesia un pas mes baix dels grahuns de la capella de l’altar major, haont baixaven per quatre grahuns y avia porta donant dret a la porta gran de l’iglesia que al costat dret tenia la primera cadira lo domer major y de la esquerra lo cabiscol…
Als 16 abril 1734 som tornats a l’iglesia vella lo Cabiscol se trovant semmaner ha portat lo Sagramen a sinch horas de tarda ab gran concurs del poble, los consols revestits portant lo talam gran y cantant lo Sacris, la professo es entrada per lo portal d’Espanya dret al carrer de las Ollas als quatre cantons y tot carrer avall girant al canto qui dona dret a l’iglesia haont se es dita la collecta del Sagramen y se es donada la benediccio y se trovant dit dia lo divendres de Passio tot seguit avem ditas completas la iglesia essent plena del gran concurs del poble y ab molta alegria exint de una iglesia tan petita com es la iglesia del hospital. Apres avem dit lo Miserere com era costum al altar de la Sang haont tambe los pabordres an demanats los goigs que avem cantats y axi avem continuats tots los officis com feiem antes. Lo dissapte sant se es feta la benediccio del altar nou an fet del Roser que per comissio del vicari general a feta lo cabiscol. Los officis se fan a Santa Anna mancant de retaula o altar major. De totas las sobre ditas cosas veyent no sen esllevat acte per memoria de nostres successors jo Pera Miró prebere doctor en theologia domer y cabiscol de la iglesia parroquial de Sant Pera de la vila de Ceret certifico y fas fe com avia notadas totas las sobre ditas cosas a mesura que eren arrivadas y axi mateix ho certifico. Fet als 30 abril 1734.
Doctor Miro, domer y cabiscol.
