(…)
Fol. 2
Aquests són los bants los qual(s) ordinaren e ffaeren cridar los honrats Jurats de la Ciutat de Gerona, qui comensaren en lo mes de janer de la Nativitat de Nostre Se(n)yor M CCC L VIII.
Oiats-ho tothom, qu’us fa ho a’ssaber de part del senyor Rey pare eledeguia administrador de l’alt senyor infant en Johan, primogènit del dit senyor Rey, Duch de Gerona e Comte de Cervera, a raquesta e a ordinació dels honrats jurats de la ciutat de Gerona, que tots bants e penes, qui a ordinació e a raquesta dels jurats passats de la dita Ciutat ne per los jurats qui ara l’any passat són estats per la Cort posats ne ordinats tro al die de vuy, sien revocats, sals aquests que deiús se seguexen ne’s seguiran per avant.
De no portar armes
Primerament que nuyl hom estranyer o privat, a caval e a peu, de qualque condicion sia, no gos portar per Gerona de nits ne de dies costaler ne spasa ne maneres ne penat ne altres armes, levat coltel de mida qui haia II palms de cana de ferruça, ne baston emplomat ne ab fferra ne altres armes. E qui contra farà pagarà per bant de dies V sous e de nits XX sous e perdrà les armes. E en aquest bant no sia entès hom qui entre en Girona o n’ischa a peu o cavalcant.
Fol. 2 v.
Emperò si alcun hom caurà en lo dit bant dar fermança dins la Ciutat, que’l saig los haia a sseguir a casa de la fermança; e si lo saig no ho volia fer, en aquell cars aquel qui seria cahut en lo dit bant no sia tengut de pagar aquel bant ne de perdra les armes e sia puys destret.
Item, que negun hom qui port spasa ne coltel de mida o més de mida nuus o tretz de nits. que perden les armes e pach per cascuna vegada per pena e per bant LX sous.
De no portar pilota
Item, que negun no gos portar pilota de plom ne d’altre metay ne neguna altra cosa de fferra ne de metay de què’s pogués ffer colp, axí con de plomade. E si ho ffa, que pach per bant per quiscuna vegada XX sous. E si la geta contra altra, C sous o estiga pres aytants dies com ha sous en lo bant si pagar no’ls porà.
De no gitar pera
Item, qui portarà pera e la gitarà contra altra pagarà per pena e per bant e per quiscuna vegada XX sous. En en assò on entenen infants menors de XV anys.
Del bant del lum
Fol. 3
Item, que nuyl hom de nits pus lo seyn del ladra haia sonat, no gos anar menys de lum. E qui contrafarà caurà en pena e en bant de XII diners. E en assò no són enteses fembres ne infants menors de XV anys.
De no portar escone ne balesta ne lança ni escut de nits
Item, que nuyl hom no gos portar per Gerona de nits balesta ne lança ne escona ne escut ne ast ne day de fferra; e aquel qui o farà pagarà per pena e per bant e per cascuna vegada CC sous, si doncs no ho fahia entrant en la Ciutat o toquant a porta de negun qui ab el deia anar. E qui portarà de nits per la dita ciutat balesta tesa pach per quascuna vegada CC sous per pena e per bant.
De metre agoyt
Item, que negun hom de caval o de peu no gos metre agoyts ne ffer metre dins la ciutat e batlia de Gerona. E qui contrafarà serà cahut en pena de C morabatins quiscun e per quiscuna vegada.
Qui veu altre en agoyt
Item, que tot hom qui veya estar altre en agoyt dins la ciutat e batlia de Gerona, meta son de via fora sotz pena de LX sous per quiscuna vegada contra cel qui estarà en agoyt.
Fol. 3 v.
De ffer barbes de pèl
Item, que nul hom [estrayn], de qualque condicion sia, no gos portar [dins la vila de Sent Faliu] de nits ne de dies barbes fetes de cabeys ne de pèls ne d’altres coses manlevadisses, sinó aquelles que Déus lus ha fetes naturalment, sots pena de XX sous a quiscun e per quiscuna vegada. E qui no’ls pot pagar estarà aytants dies en la preson con ha sous en lo bant. Ni encara negun no’s gos mescarar ne mudar de neguna color la cara, sots la pena demont dita.
Item encara més, que nuyl hom de qualque condició sia no gos parlar de dies ni de nits sinó ab cara descuberta, sots la pena demont dita.
De no portar lança
Item, que nuyl hom estrany qui cavalch sobre caval o rossín d’armes, si donchs no portaria les armes de son senyor anant ab el e’n altra guisa, no gos portar lança ab lo fferra devant en man dins la ciutat de Gerona. E qui contra farà perdrà la lança e per pena V sous.
De no portar fferra de lança ni d’escona devant
Item, que nuyl hom qui entra o ischa en Gerona ab lança o ab escona no gos portar lo fferra devant. E qui contra farà perdrà la lança e la escona, e per pena XII diners.
Item, que negun hom no gos cavalcar per la Ciutat en bèstia si donchs no portaria fren o esquela o sonays, sots pena de XII diners, o que haia a cridar “garagara”.
Fol. 4
De axir a son de “Via fora”
Item, que tot hom que hoys son de qualsque persones ne de via fors en la Ciutat o en lurs burchs d’aquella, de nits ne de dies, que encontinent hi isca ab ses armes e córrega en aquella part un serà la brega o’l via fors e encals los mals feytós dins la Ciutat e térmens e batlia de quella tro sien preses o encloses. E açò mana lo batle sots pena de XX sous. E que dins la Ciutat tot hom faça trer lum per les portes o per les finestres durant lo dit son, sots pena de II sous.
De tenir appareyades ses armes
Item, que tot hom de la Ciutat, de qualque condicion o estament sia, deia tenir apparayades ses armes de nitz e de dies, sotz pena de XX sous, en guissa e en manera que de continent con hoïssen son poguessen axir appareyats là un hoïssen negunes barayes demals feytós e aquells qui fugeran pendre o encalsar si fer’o poran.
De les cadenes a levar
Item, que quiscun sotz pena de X sous en sa ffrontera tenga apparayades les cadenes, en guisa que si hoyen bregua o via ffors les puyen metre e les leven en continent. Açò entenen a dir quant en la dita Ciutat haia compa(n)yes de cavalers.
Fol. 4 v.
De no portar armes los clergues ne lurs compa(n)yes
Item, notifficam que’l senyor Rey ha ffeta provision ab letra sua que negun hom qui sia clerga o de compa(n)ya lur o altra persona que port corona no haia licència del senyor Rey de portar armes de deffensió de lur cors, no port per la Ciutat o batlia de Gerona negunes armes entrò que haia assegurat en poder del dit batle ab fermançes de persones legues de la Ciutat, sots pena de C morabatins, per tal que no’n don dampnatge per les dites armes aportar a negun.
De trer coltel o espasa
Item, que tot hom qui trascha espase, coltel o maneres o altres armes contra altres dins la Ciutat o’ls bruchs d’aquella, que sol per lo trer en cars que nuyl hom no naffre pac per pena e per bant LX sous per quascuna vegada. E si pagar no’ls porà estarà LX dies pres en la carçeleria del senyor Rei.
Fol. 5
De no ffer fahena en ffestes
Item, que nuyl hom no faça fahena en les festes qui són apropiades a Nostre Senyor Déus e a Madona Sancta Maria e dels seus Sancts axí com són los dicmenges e festes de Madona Sancta Maria e dels apòstols e d’evangelistes, com Tots Sancts, axí que negun no y gos fer tirar bigues ne negunes altres obres fer ni encara regar en les ortes ne ffer neguna altra fahena en la orta entrò la vespra haia sonat. E qui contra farà pagarà per pena e per bant II sous per quascuna vegada.
De no dir mal de Déu ne de Madona Sancta Maria
Item, que negun hom no diga mal de Déu ne de Madona Sancta Maria ne de Sants ne de Santes en joch ne fora joch. E qui contrafarà pagarà cascun e per quiscuna vegada L sous. E qui pagar no’ls porà serà somorgoyat per III vegades al quàcol dels molins axí com és acustumat.
De les bèsties carregades a les festes
Item, que nuyl hom aytambé dins con de fora no meta ne fassa metre ne trasque ne faça traer de Gerona neguna bèstia carregada en neguna festa anyal ne en dicmenges ne en festes de Madona Sancta Maria, so és: de forment ne de negun blat ne de vin ne d’oli ne de payla ne de fayes ne de lana ne de negunes robes que port per vendra. E çel qui contra farà pagarà per pena e per bant e per quascuna vegada II sous.
De no fer fer breus ne sortajaments
Item, que negun chrestian ne chrestiana no gos anar a juheu ne a juhia ne a ssarrayn ne a ssarrayna per fer fer breus ne sortajar. E qui contra farà pagarà per pena e per ant e per cascuna vegada XX sous.
Fol. 5 v.
De ffer breus
Item, que negun çerrayn n(e) çerrayna ne juheu ne juhia no gos fer breu ne sorteiar a chrestian ne a chrestiana, e çel qui contra farà pagarà per pena e per bant LX sous per quascuna vegada, e si no’ls pot pagar estarà LX dies en la preson.
De no soferir joch ne jugadors
Item, que negun no gos tenir ne soferir joch de taffuraria de daus ne de jugadors, de nits ne de dies, en alberch ne en loch amagat, so és a ssaber, en la Ciutat ne en los burchs de quella, sots pena de XX sous per cascuna vegada. E en assò no entenen sinó aquells qui tenen taulers a ssabut per jugar, sia que’n leven o no’n leven, per ço que no s’i fassen tafuraries ni àvols tràffechs.
De joch de daus
Item, que negun hom no meta ne faça metra a joch nuyls daus de meyloria, so és a ssaber: minça ne gorda ne dau emplomat ne longuers ne neguns altres daus de neguna meyoria ne d’engan. Encara: que nuyl hom no gos metra tauler fals de cindaurel ne deia salar mostra de diners ne bescomtar soronament. E açò mana la Cort sotz pena de L sous a cascune per cascuna vegada. E si no’ls pot pagar que estiga L dies en la preson.
Fol. 6
Item, que tafuraria no sia tenguda en nuyl loch de la batlia de Gerona sotz pena de L sous. E si’l batle sens consentiment dels jurats ne dóna licència e negun per prechs o per diners, que’l bant vaia per revocat.
Item, que negun o prest en joch a negun qui juch en restadures ne en altres peniores ne y gos pendre, sots pena de V sous e de perdra so que auran prestat sobre les peniores, les quals peniores soltament fossen retudes an aquells qui empeiorades les haguessen.
Item, que nuyl hom sots la dita pena per venda de penyores sues o d’altres ne per altre manera per si o per intraposade persona no fassa ne fer faça alcun frau venent de les dites coses.
Que juheu ne juch ab crestian al Cal
Item, que negun juheu no gos jugar al Cal ab negun chrestian a negun joch e encara en la Ciutat en negun loch amagat ne dins la batlia. E si jugar volran puguen jugar en les plaçes públiques dins la Ciutat. E açò mana hom sots pena de X sous per cascuna vegada. E d’açò haia la Cort les dues parts e’l denunciador la terça part. E si’l batle lo’n dóna licència a negun, que vaia per revocacat (sic). Emperò que puxen jugar a taules en les cases de crestians.
Item, que nuyl hom no gos jugar de nitz ne de dies en les carniceries ne en la pescateria, sota pena de V sous a cascuna e per quiscuna vegada.
(…)