Carta de Bernat Casaldàguila a Nicolau Bernat

Jhesus Maria, salus.
En Nàpols, a disset de desembre 46
Honorable sènyer e car com a germà: La vostra de vint e cinc de setembre rebí a deu de novembre, a la qual si de present no responguí vos prec me perdoneu, no volent-ho pendre a greuja neguna, com ocupació de majors negocis m’hagen tengut ocupat. Per aquella rest avisat de vostra bona sanitat, mitjançant vós per la present de mi del restant ésser sans a mercè de Nostre Senyor Déu, suplicant-lo per la sua clemència la’ns vulla conservar e ab salut nos lleixe veure, amén.
Rest per vostra lletra avisat com aturau en cort de la senyora reina, en què trop singul·laríssim pler per moltes raons: e la principal per vostra honor; la segona per la causa que madona ma mare pretén en lo fet de Lleida, del qual, com aquell qui us tinc en estima d’un meu germà, vos prec hi vullau endreçar la mia cara mare en tot lo que a vós sia possiple, pregant lo senyor vostre pare, en gràcia del qual me recoman, que los presents afers vulla haver per recomanats, com aquell que d’ell he confiat e confiï; essent cert que obtenint-ho, ço que a Déus plàcia, ho deig grair a Nostre Senyor e aprés a ell. Per què, com dit vos he, lo meu car com a frare, los meus afers vullau haver per recomanats, car podeu creure que no ho metreu en sac rot.
E fent fi, som prest al que de mi ordoneu, pregant-vos de vostres lletres haja sovint, avisant-me en quin punt està lo dit fet; ne si hi fretura lletra neguna del senyor rei, avisau-me’n llargament de tot, que jo l’hauria. E ab tant, prec Jesús sia en vostra e mia guarda, amén.
A vostra honor e servir prest,
Bernat de Casaldàguila.

[Al dors:] Al molt honorable lo sènyer En Nicolau Bernat, notari, en Barchinona.
Recepta lo primer de febrer, any mil quatre cents quaranta set.