Molt magnifichs y savis Senyor[s].
Cosa es notoria y manifesta que lo territori o terrme daquesta ciutat es molt estret y de pocha tenguda a causa que la marina te ocupada de las dos parts la una y per laltre part esser les montanyes circunveynes molt propinques de dita ciutat; per ont reste poch pla que sia abte pera esser cultivat pera cullir blats en aquell, y lo poch pla que reste es terreny y poch fuytificant acceptat lo pla de lobregat que vulgarment se diu lo prat, lo qual prat es terra grassa y abundosa pera blats y per conseguent pera palles; los quals blats y palles importen molt en aquesta ciutat, e signantment les palles, per esser provisio que nos pot carregiar de molt luny. Es ver que lo dit prat te un gran defecte, lo qual es de las moltes aygues que naturalment abunden en ell, que antigament la major part de dit prat se nomenave lacuna, lo qual nom se troba en moltes cartes antigues, y en moltes parts de dit prat cavant tres o quatre palms se troba la aygua viva. Per ont, vist los passats lo que inportave pera la provisio de aquesta ciutat, axi pera blats com pera palles, que dit prat se cultivàs, providament y savia ordenaren que fosen construides unes siquies que vulgarment se diuen corredores y veinals, les quals veinals buyden les aygues en las dites corredores. E meses per obre les dites siquies, lo dit prat se pogue cultivar, com altrament ere fet esteril; e vista la molta utilitat que de dites siquies redundave y lo que inportave la conservacio de aquellas, ordena la ciutat que quiscun any les sobredites siquies se erbejasen y escurasen sots ban de L sous, remetent al balle la publicacio de la dita ordinacio ab veu de publica crida y la execucio dels dits bans als contra faents de dita crida. E passat lo termini prefigit per fer dita escurada, lo balle volent axecutar lo ban als contre faents, alguns per interposats amichs eren remesos, altres pagaven alguna part del ban, altres an atentat de avocar la causa o execucio de bans a la real audiencia; de forma que vuy nigun balle vol exir a fer dit regoneximent, per ont les siquies resten vuy plenes axi de terra com de brosa, de tal manera que las aygues no poden buydar, axi la natural que nex en dit prat com la accidental per las pluges y les sobrexides de lobregat; y si alguns fan diligencia en escurar les dites siquies, la esperiencia los mostre ques torne en major dampnatge, a causa que estant plenes de terra las siquies inferiors, en loch de axeugar les aygues de lurs possesions ni ajusten mes, per ont los es major dampnatge y tan gran que molts son estats forsats de dexar de cultivar lus possesions, entant que entre las ques dexen de conresar y las ques conresarien si les aygues se axeugaven, se te per sert que serien pera dar fruyt de deu milia corteras de blats quiscun any y gran suma de palles, que seria grandisima y molt utilosa provisio de aquesta ciutat y gran benefici dels terratinents y cultivados de aquella.
E pus los passats, dignes de loable memoria, trobaren tan bon orde que la terra, que era esteril a causa de las demasiades aygues, las quals saberen axeugar aquella ab lorde de las siquies, corredores y veynals, es cosa molt deguda que nosaltres quen rebem al present la utilitat las sapiam conservar, e pus la esperiencia nos mostre que aquella provisio antigament ordenada de la crida ab la imposicio del ban no fa lefecte per lo qual ses ordenada, que ere que las siquies restasen neteiades a fi que las aygues buydasen, ans estan vuy per la major part plenes y moltes terres ermes per dita causa y aparellades de ermirsen moltes mes; vists tans inconvenients, par que es nessesari mudar lorde que fins asi ses serva[r]t y seguir aquell altre lo qual conserve la cosa per lo qual s es fet, y es: seguir aquell matex orde en las dites siquies ques serva en los empedrats de la ciutat, fent se una ordinacio que pera quinsa dies de agost totom agues escurades y erbejades las dites siquies, y que a setse de agost anas un ome dedicat per la ciutat ab molta companya y que escuras las siquies, corredores prinsipalment y apres les altres, fent continuar al notari del balle lo que pujaria aquesta segons la despesa que sauria fet en lur encontrada; y que fos pagat malla per quiscun destre de siquia que fos escurada entre les dues parts, la qual malla per quiscun destre fos lo salari del notari y del balle o sots balle qui faria la execucio del cost de la escurada de las dites siquies; la qual malla per quiscun destre fos ultra lo que muntarien los jornals dels treballados y del mestre de dites siquies, lo qual mestre se dignes [designés?] lo palafanguer de la ciutat. Diuse que aguesen escurat pera quinse de agost per que restas temps a la ciutat per poder escurar, per que sis metia lo terme mes avant seria arribat lo temps plugios y fret y nos poria comodament fer la dita escurada.
Mes avant, que lo estany [de Port] estigue encondret y escurat de la pedra en avall, la qual pedra es fita del dit estany y ab lo senyal de la ciutat; lo qual estany ve a carrech del qui te lo fici del dit estany, so es, de la fita en avall; lo qual estany es mester que sescur comensant a la dita pedra fins a mar. Que poch valrria escurar les siquies si lo dit estany no buydave. E que lo qui te lo dit estany, apres de averlo escurat y tenint aquell encondret, tinga diligensia venint eyguada, axi del riu com de abundancia de moltes pluges, en obrir la bocha del dit estany; e que si apres de ser request per un terra tinent ho per dos (la qual requesta se aja de fer de paraula y no en escrits), que landema de dita requesta los terra tinents puguen obril la bocha del dit estany a despesas del qui tindra lo fici del dit estany, pagant tres sous per jornal a quiscu dels qui treballaran en obrir la bocha del dit estany.
