A V del mes de juny, any MDXXXVIIII, fonch lo dia de Corpus. Los Consellers dela present Ciutat de Barcelona per la mort y dol dela seranissima Señora dona Ysabel Emperatris, muller que fonch dela Sacra Cesarea Catholica Magestat de don Carlos Emperador y Rey nostre Señor, lo dia abans de dita solempnitat no vingueren en la present Seu a les primeres vespres con acostumaven abe que per los Cabiscols de aquella los ffossen tramesos dos reverents de beneficiats preveres dels mes antichs, con es en praticha per notificar los lo offici de dites vespres en quint punt stave y per saber si havien de venir con altres voltes se acostumave. E per causa del dit dol dits Señors de Consellers no faheren la solempnitat y envelada se acostume de fer en semblant vigilia en la plassa de sant Iaume. Lo Rnt. Capitol dela present Seu lo dit dia de dita vigilia com aquell aqui tocha de ordinar y asentar lo modo y manera que se ha de aportar enlo dela professo del dia seguent com apar per contracta pres e testificat en la scrivania de dit reverent Capitol sots calendari de dit dia ordena aquella segons largament en dit contracte sta mencionat.
Lo dia seguent con enla susdita ordinacio se hera determenat comensaren en lo cor a cantar y dir les hores de tercia, sexta y nona ales sis hores de mati y en tocant les set hores hun beneficiat dela present Seu, prevera dels novissis, com sta en pratica, vestit de diacha y sa guarlanda enlo cap daurada ab les armes de sancta Eulalia los quals vestiments son dela sacristia dela present Seu. Ia stan prest lo cavall, vulgarment dit de S. Eulalia, ab paraments de vellut carmesi sembrats dels turments de S. Eulalia. Junt en les grades del altar maior la volta dela sacristia lo qual cavall a de fer amenar la ciutat ab dits paraments que son de aquella, venint a carrech de dita ciutat lo adobar y fer aquells, cavalca aquell lo dit beneficiat y prengue la bandera la qual es de dita ciutat y ve a carrech de aquella lo adobar y fer dita bandera.
Comensant dita professo exint per lo portal maior entorn del qual banderer acustumen de anar sis beneficiats preveres dela present Seu ab ses vares sive vergues en les mans per asistens sive companyons de aquell. Abans del qual banderer acustume de anar lo badell de la present Seu y abans de aquell com al present son anats los atabals y trompetes dela present Ciutat ab ses sobre vestes e insignies de dita Ciutat apres del qual banderer anaven los ganfanons de totes les sglesies de dos en dos, primerament los dela Seu, seguint aquells los de sancta Maria de la Mar, apres los de sancta Maria del Pi, seguint los de S. Just y en aquells los de sanct Pere, apres los de sanct Miquel, apres los de sanct Jaume e los ultims los de sanct Cugat. Apres dels quals ganfanons, ja stant en la present Seu totes les confraries ab ses banderes e pendons, per los obres dela present Ciutat foren ordenades aquelles per son ordre, com enla Casa dela Ciutat sta ordenat de antiquitat, anant dites confraries sive persones de aquelles ab sos lums en les mans y, ordenades dites confraries, inmediate apres de aquelles venient totes les Creus de totes les sglesies axi parroquials com monestis dela Ciutat, anant primera la dela Seu y apres de aquella seguient lo ordre dels ganfanons sobre dits, seguint apres les creus de prehicadors, framenors, de Sanct Augusti, del Carme y la ultima de la Marce, apres deles quals, com en lo dia presedent hera stat ordenat, posarent lo clero de Sancta Maria dela Mar, qui no volent hobeir a la ordenada feta per lo reverent Capitol, sen ana de dita professo en sa Sglesia aço per levar scandol ab consentiment del señor Bisbe e reverent Capitol la ponissio del desorde lexant ho per als dies seguents y, essent sen anada dita sglesia sive clero de aquella, seguirent dita professo ales dites creus totes les parrochies sive clero de aquelles anant los de sancta Maria del Pi a man dreta fahen hun cor y en la squerra fahent altre cor totes les altres parrochies anant primera junt ab les creus ala dita part squerra, sanct Cugat, apres sanct Jaume, siguint sanct Miquel, sanct Pere y sanct Just entre los quals anaven per cabiscols, com sta en praticha, dos reverents de beneficiats preveres dels mes antichs ab ses capes pluvials y bordons de col ordenant aquells y antonant los ymnes y responsoris que per atal professo son ja ordinaris y acustumats de cantar. Y entre los dits preveres de parrochies noy pot anar beneficiat no prevera, ans en tal cas que ni vinguen agent de anar sempre inmediate apres deles creus. Apres de dites parrochies seguien los frares dela Merce fahen dos cors, inmediate apres dels quals seguien les quatre ordens mendicans primerament anant los Augustins y lo Carme, fahent quiscun ordre hun cor y en aquells seguient los prehicadors y framenors seguint lo mateix ordre y acustumen de anar dites quatre ordens mendicans hun any los uns ama dreta y laltre ama squerra, com sta ordenat en la casa dela present Ciutat, a protectio dela qual stan les dites ordres; successive apres de dits frares seguien lo clero dela present Seu anant primers los beneficiats no preveres, apres de aquells los conductius als quals seguien capellanius preveres y en aquells los beneficiats preveres ab ses almuses, ensemps ab dits capellanius; part de dits beneficiats ab capes pluvials devant los quals van los preveres de parrochies que aporten capes pluvials per son ordre y antiquitat, apres dels quals beneficiats seguien los reverents señors de Canonges y lo reverendissim señor Bisbe de Barcelona, entre los quals anaven, ab ses capes pluvials y bordons de pinya, lo cabiscol succentor y dos reverents señors de Canonges per ordenar aquells y antonar los ymnes y responsoris ordinaris a beneplasit de aquells, y seguien apres de dit Clero xxxiiii preveres revestits de diachas ab corones de reys de oripell, quiscu ab hun ciri ences en la ma, ab les armes en quiscun de la Ciutat y aquells vesten ab vestiments propis que ja dita ciutat te dedicats per aquells, entre los quals va hun beneficiat dela present Seu prevera ab son sobre pellis y almusa y una verga en la ma la qual li done Ciutat per ordenar aquells; e per los treballs de aquells los done la Ciutat per quiscu de dits reys sinch sous, dels quals dit beneficiat, de quiscu, sen atura quatre diners per sos treballs de ordenar y entonar los ymnes que acostumen de anar cantant. Apres del quals seguien xii musichs de diversos struments, revestits ab camis blanch y ales en quiscu ab mascares ha modo de angels, com per lo semblant dita Ciutat los setisfa de sos treballs y los done vestiments en mig dels quals acustume de anar hun bulto de aguila tota daurada aportantla hun home a mostrant se de mig en avall y aquell va dansant y ballant ab lo so de dits struments en aquells lochs e plases es ben vist als qui lo guien. Mas a causa del sus dit dol dela Emperatris no balla per la Ciutat sino tantum dins la Seu en la capella del altar maior devant lo sanct Sagrament y alt sobre les grades dela sglesia de S. Maria de la Mar, devant lo altar maior. Y apres de aquella venien los obres maiors dela present Ciutat, ab diversos ciutedans honrats y cavallers ab vares sive verges en les mans, ordenant e mirant en he sobre los lechs ha que dita professo vage ben ordenada. Apres dels quals seguien lo mestre de cant dela present Seu ab tota la sua capella ab sos sobrepellisos sens almusas cantant, en aquells lochs que ben vist los hes, ymnes, motets y altres coses de musicha alur coneguda; per los treballs dels quals, per la dita Ciutat los fonch donats, como es en praticha, deu florins que son v lliures x sous.
Inmediate apres de aquells venia la custodia ab lo Cos precios de Iesu Christ aportant aquella vuyt beneficiats preveres, quatre de quiscuna part, revestits ab camis y stolas y, entorn de dita custodia, quatre reverents de Canonges, amodo de portants, revestits en la sus dita manera, anant dos devant la dita custodia y dos seguint aquella, e ultre los sobredits van los dos sots sacristans sive regents la sacristia, la hu devant laltre derrera, en lo mig dels bastons dela civera ab sos sobrepellisos y stolas y lo argenter de la casa tots ab verges en les mans que la Ciutat los done per mirar la custodia vage dreta y adobar, si menester fora, y guardar nos perdens joyes algunes. Sobre la qual custodia se aportave hun talem, com es en praticha y atan alt Sagrament se requer, ab sis bastons daurats, quiscu de aquells aportan hun conseller y lo Vaguer de dita Ciutat; lo qual talem ab los bastons de aquell y la civera sobre la qual sta asentada la custodia ab los xii bastons daurats aporten los portans; son de dita Ciutat y aquells, feta la professo, sen tornen en la casa de dita Ciutat.
