Concòrdia per a la construcció de l’església de Sant Feliu de Cabrera

Die .Vª. mensis januarii 1540.
Dintre la parròquia de sant Feliu de Cabrera fonch feta y fermada la present concòrdia y avinensa entre mestre Antoni Mateu, mestre de cases ciutadà de Barcelona, y lo senyer en Joan Vives, mestre de cases de la parròquia de sant Genís de Vilasar, de huna part; y lo senyer en Bernat Sagrera, balle de la parròquia de sant Feliu de Cabrera, y lo senyer en Baltesar Tria y Carles Morot, jurats, y lo senyer n’Asteva Jaume y Berthomeu Agell del Cros, Joan Bonet y Pera Soller, homens de consell y Berthomeu Puix y Jaume Canal, hobrés de la dita parròquia de Cabrera y singulàs de aquella, de la part altre; sobre los pactes y avinensas de la sglésia de dit terme de Cabrera, la qual sglésia los dits mestre Antoni Mateu y Joan Vives, mestres de cases, emprenen y tenen de fer ab los pactes y avinenses següens:
Primerament, la dita sglésia ha de tenir de largària .CXII. pallms de tou y de ample coranta pallms de tou.
Item, en dita sglésia han de fer lo cap y tres arcs de pedra de Barcelona, ab sis claus y cuberta de dita sglésia de hobre cuyta y las voltes grasses de obra cuyta y emblancada y perfilada de negre ab tantes finestres com lo poble volrà ab huna O al enfront del portal.
Item, lo cor ab sa clau y sos brassos de pedra de Barcelona ab la volta de guix ab la barana, axí com la de Vilasar, y pahimentar tan lo cor com la sglésia de hobre cuyta ab la scala per lo grux de la paret.
Item, la trona ab sa scala per puiar en dita trona dins lo gruix de la paret.
Item, lo cap del altar dos graons y hu en cada capella.
Item, han de fer dues capelles aprés del cruer del cap del altar ab brassos y claus de pedra de Barcelona y han de tenir ditas capellas de ample y de tou desanou pallms poc més o manco.
Item, en lo cap del altar han de fer hun armari dins lo gruix de la paret tant ample com los promens volran.
Item, lo portal maior de deu pallms de ample de dita sglésia de pedra de Barcelona, fet així com lo de la sglésia de Arenys, excepta que si volien fer los promens personage de pedra en mix sobre la linda del portal, que lo terme l’age de pagar ab sis garites en cada portal han de fer dits mestres.
Item, lo portalet de dita sglésia que sie lo qui es ara en la sglésia vella empero que l’agen a rapicar.
Item, han de fer lo campanar de dita sglésia de .XVII. fins en .XVIII. palms, de tou, poch més o manco, y d’altària trenta quatre o trenta sis palms, poch més o manco, sobre lo més alt de dita sglésia, sens la agulla ni marlets y que dits mestres hagen de fet dita agulla y que les mans y treballs de dita agulla sien pagats, a coneguda del balle y jurats y obrés que lavós seran.
Item, que dit campanar tinga al livel del cor huna volta grassa de obre cuyta, y més bax de las finestras de les campanes huna altre volta grassa, ab sis finestras en dit campanar y quatre cavalls.
Item, que los fonamens de dit campanar y sglésia ajen de tenir set pallms de grux o més, y la paret de terra en hamunt sis pallms de gruix.
Item, en dit campanar han de fer hun caragol de guix ab sos spiralls alà hont serà mester.
Item, en dit campanar y sglésia sos marlets ab balastarias e hu[na] part e altre.
Item, en la sglésia sia sos sperons ab sis cavalls repandis per dits sperons.
Item, han de fer en dita sglésia tres altàs nous, la hu al cap del altar major y los dos a les capelles.
Item, que los dits mestres haien de trencar tota la pedra de picar tant la de Barcelona, com la de la altre part y que dits mestres se hajan de fer lur despesa y pagar soldades a menobres y ayvens excepto lo pintor y los promens aien de pagar tota la pedra.
Item, que dits mestres, so és, mestre Antoni Mateu y mestre Joan Vives, haien de donar compliment a la dita hobra dins sis anys primer vinents, comensant a Carnestoltas del any present 1540.
Item, s’és pactat y concordat que los dits balle y jurats y homens de consell y hobrés y los que vindran cada any en son termini y los singulars de dita parròquia hajen de fer hun pou prop de la plassa que y age quatre pallms de aygua y si dit pou se exagave, que dits mestres ajen de sercar l’aygua a ses costes y despeses.
Item, que los dits jurats y balle y hobrés y singulars de dita parròquia ajen de portar tota cosa que sia mester a peu de hobre, entès emperò, que sie dins la plassa de dit terme, tant prop de dita obra com bastarutas y animals y ròsechs poran descarregar.
Item, per lo enderrocar de la sglésia vella lo terme age de dar a dits mestres quatre desines.
Item, los dits balle y jurats y homens de consell y hobrés y singulars de dita parròquia de Cabrera, prometen de dar als dits mestres Antoni Mateu y Joan Vives per fer dita sglésia ab los pactes y condicions demunt dites mil y cent y sinquanta liures, dich mil .CL. lliures barceloneses, y aquelles prometen pagar en les pagues y termes en la forma y manera que han contractat los de Arenys, y asó sens dan ni despeses sues, y, encara volen que sia fet ab sellari de procurador de sinch sous per cascun dia que treballaria per la dita causa hoc encara ab totes aquelles clàusules y obligations y renunsiasions y seguretats devall scrites. Y així es fermen y juren, etc.
Item, que si los dits mestres donant totes les coses necessàries per la dita hobra, no continuaven dita hobre, que los dits jurats y hobrés i singulars los puguen forsar a ells o a lurs fermanses de continuar dita obra. Y així per lo semblant si lo dit balle y jurats y hobrés no donaven compliment de tot lo mester als dits mestres, que los dits mestres los puguen forsar així com dalt és dit etc.
Item, los demunt dits mestres, so és, mestre Antoni Mateu y mestre Joan Vivas, accepten la dita hobre ab tots los pactes y condicions demunt dites, y ab la cantitat y pagues de aquella en la forma demunt dita. Y per major seguretat per dar compliment a la dita hobre, ne donen per fermanses los dits mestres, so és, lo mestre Antoni Mateu e Jaume Safont, mestre de cases, y Barthomeu Envia, ferrer, ciutadans de Barcelona, y lo dit mestre Joan Vives y Joan Vives, fill seu, los dos com a principals ne donen per fermanses lo senyer en Francesch Roudós, pagès, y lo senyer en Barnat Casals y Saura, pagesos tots de la parròquia de sant Genís de Vilasar, les quals fermanses acsepten la dita fermansa…
Item, que los dits mestres se puguen ajudar de tota la pedra que sia bona que es en la sglésia vella per hobrar la nova y que tota la sglésia aja de anar abax, tant lo cap que es ara com tot lo restant.
Testes…