(…)
Ordinacions sobre la imposició del vi, segons en los capítols següents serà declarat.
Més avant ordenaren los dits honrats consellers e pròmens, ab voluntat, autoritat e decret dels dits honrats batlles, que tota persona de qualsevol condició o stament sia, que de qui avant vendrà –en la dita vila o térmens de aquella– vi vermell o blanch, que abans que·n vena l’aje de fer cridar, sots ban de LX sous barcelonesos per quiscuna vegada que serà contrafet. Del qual ban, en cars que sia comès e tantes vegades com serà comès, hagen los dits honrats batlles la terça part; e los dits Mostassaps, la altra terça part; e los emposadors o compradors de la imposició del vi, l’altra terça part. Açò provehit: que com algú o alguna haurà cridat o fet cridar son vi a menut, ans que·n vena, hi faça venir I o IIos dels emposadors o compradors de la dita imposició del vi, per mostrarlos lo veixell d’on haurà cridat, affi que los dits emposadors o compradors de la dita imposició del vi, pusquen saber fins en qual lloc havia vi en lo dit vexell, com cridaren lo dit vi. E si algú contrafarà –ço és, que no hi faça venir los dits emposadors o la I o IIos d’el[l]s– que lo vexell, d’on cridat haurà, sia hagut per ple.
(…)
Capítols e ordinacions fetes sobre lo pes real de la universitat de la dita vila de Ygualada.
E per ço com lo pes real o de Senyors és de la dita vila e universitat de aquella, ordenaren los dits honrats consellers e pròmens, [en] Consell General celebrat, segons dit és, ab voluntat emperò y consentiment, auctoritat e decret dels dits honrats batlles –revocant primerament a cauthela totes altres ordinacions, fins al present die, sobre lo dit pes, fetes– que tota persona stranya o privada [que] d’aquí avant comprarà o vendrà, en la dita vila e térmens de aquella, alguns havers o mercaderies qui aprés se venen e·s compren, que aquells o aquelles hagen a pesar al dit per real o de la dita vila, e no en altre loc. E si algú o alguna contrafarà, que pac de ban per quiscuna vegada –si a altre pes, sinó al real dessús dit, pesarà, comprant o venent segons dit és– V sous barcelonesos.
Entès emperò e declarat, que quiscú pugue comprar a sa pròpria voluntat o vendre en quantitat de una rova, pus la mercaderia no puig o no sia més de rova. Si emperò, la mercaderia serà més de una rova, que en aquest cars no la gosen o pusquen pesar, rova a rova, en lur propi pes o balança o calastó, ans hagen anar al dit pes dels Senyors; sots lo dit ban de V sous, per quiscuna vegada que serà contrafet. Declarat encara e entès que lo peix fresch, qui d’aquí avant serà aportat per vendre en la dita vila, posat que vingue, o·l porten a pesar per saber quanta imposició ne hauran a pagar, no sie tingut, [algú] o alguna, per aquell peix fresch, pagar dret de pes; sinó aquell qui haurà aportat lo peix, per cascuna somada –sia que sia gran o pocha– un diner; e lo emposador o comprador de la dita imposició del peix, altre diner. Emperò que si lo pescater o l’emposador del peix volran barriscar, que ho pusquen fer; e que en aquest cars no paguen res per lo dit pes. Dels quals bans dessús dits –en cars que comesos sien– sie guanyada la terça part als honrats batlles de la dita vila; e la altra terça part, als dits Mostassaps; e l’altra terça part, al comprador del dit pes real.
Item que negun hom ne ninguna persona no gos regonèixer a ningun hom estranger o privat, alguns havers o mercaderies, que a la dita vila sien aportats per a vendre. Ans hagen anar al pes real o de la dita vila, si donchs no ho compraven, ans que ho regoneguessen; en lo qual cars, ço és; si compra serà, lo puguen pesar a lur pròpria balança, calastó o pes, fins a quantitat de una arrova, segons dit és; sots ban de V sous, per quiscuna vegada que serà contrafet, partidor per la forma e manera dessús dites. Emperò cascun pugue regonèixer sos propis havers a son propri pes, sens encorriment de ningun ban, dementre que aquells no sien regoneguts, per compra o venda que·n hagen feta.
Item que aquell qui comprarà lo dit pes, hage e haver pugue –de cascuna pesada, que pesarà de ço que venut o comprat serà, o encara dels avers, que a la dita vila hauran aportats per vendre; e aquells regonèixer volran– ço és: un diner del comprador, e altre diner del venedor, per quiscuna vegada o pesada, que sia fins a rova. E si més de rova montarà la pesada, que·n haja per quiscuna rova, un diner; axí que de un quintar, puxe haver quatre diners, e de quiscuna part, e no més. E si la pesada puja més de rova e mija, que·n pusque haver de quiscuna part, dos diners, e no més. E qui lo contrari farà, que per quiscuna vegada, pac de ban cinc sous per tres parts; partidor segons la forma demunt dita. Per aquest, emperò, capítol, no sia fet preiudici o novació en los altres capítols dels pes dessús scrits.
Item que aquell qui comprarà lo dit pes no gos pesar, en lo dit pes, faves ni lenties, ni ninguns altres legums, ni ninguna altra cosa que tinga per a vendre; sots ban de V sous, per quiscuna vegada que per lo dit comprador serà contrafet; partidor entre los dits honrats batlles e los Mostassaps, per eguals parts.
Item que aquell, qui lo dit pes comprarà, no gos comprar per altra persona al dit pes; ne encara, a la taula on lo dit pes starà; sots lo dit ban de V sous, guanyador e pertidor, sots la forma e manera, en lo capítol dessús prop-scrit, contegudes.
(…)