CAPITOL 14. Dels vins de la ciutat y Camp de Tarragona y lo quant són loats per los historiadors y scriptors.
En la ciutat mateyxa de Tarragona se fan vins blanc, claret y vermell excel·lentíssims. Y ayxí Marineo Sículo en lo libre III diu que en moltas cosas Tarragona és celebrada per los scriptors, majorment en lo vi. Cassaneo, en lo Catàlogo de la glòria del món, en la part XII, en la concideratió XVII també diu «quod vina tarraconensia sunt nobilitanter elegantia» “que los vins de Tarragona són molt noblament elegants”. Y al·lega Martial «Tarraco campano tantum cessura Lieo». Lo Síl·lio en lo, libre III loant / lo vi de Tarragona diu «dat Tarraco pubem vitifera et latio tantum cessura Lieo», lo qual vol dir “que Tarragona dóna abundàntia de vi, que sols al de Itàlia dóne aventatge”. Lo que diu Síl·lio també o reffereyx, al mateyx propòsit Joan Textor, en lo libre intitulat Cornucopia, en la letra V, en lo número XXI De vino et vitibus. Y també u diu lo mateyx Joan Ravisio Textor en altre libre seu Dels epithetos, en cartas CCCXCVI, in verbo «Tarraco». Plini, De natural historia, en lo libre XIIII, capítol VI, lloant lo vi de Tarragona diu que és molt excel·lent.
En la dita ciutat, sols del terme que té, se cull cad·any lo vi que à menester en lo Camp que·s diu de Tarragona; se’n cull tanta abundàntia que tot l’any proveheyx Barcelona y altres parts, de vins blanchs, / macabeu, trobat, justuli, malvasia; de vins claret y vermell a milenàs de càrregas. Y de poch temps ensà s’i cull guarnatxa, que és un vi molt delicat. Si en Borra agués gustats los vins de Tarragona no·s fóra oblidat de ells en lo privilegi seu que lo rey […].
CAPITOL 15. Dels cànems de Tarragona y de la abundàntia de aquells
Plini, De natural historia, en lo libre XVIIII, capítol I y Joan Textor en lo libre intitulat Cornucopia, en la lletra L, número X, “De lino”, diuven «carbasinum linum apud Tarraconem repertum est / ex quo nautica vela conficiuntur» “que lo cànem se és trobat en Tarragona, del qual fan las velas de les naus”. Anthoni Nebrissensis, en lo pròlech de son Vocabulari diu: «ubi torrentis illius qui praeter labitur Tarraconem lini tenuandi, poliendi, candificandi, incredibilis quedam natura carbasis ibi primum repertis que omnia eousque evanuerunt, ut ne vestigium quidem ullum nostra aetate reperiatur», que vol dir “a ont és aquella maravellosa naturalesa del torrent qui passa per Tarragona per a aprimar, polir, enblanquir lo li, en lo qual los carbosos foren primer trobats, lo qual tot ayxí à desaparegut, que negun vestigi en lo nostre temps no·s trobe”.
En lo temps de Anthoni Nebricensis no·s feÿen cànems sinó arrossos, y perquè no convenie per la salut de la terra també los dexaren y tornaren a fer-se cànems. Y canyamels s’i fan en la orta molt bons y ben plenas las canyas /.
Y ayxí se proveheyxen are / del cànem de Tarragona per a las galeras de Sa Majestat, y moltas naus y altres veyxells que·s fan, fan gúmenas y altres exàrcies en dita ciutat y per mar y per terra se’n fa mercaderia, que·n trameten per moltas parts, de tal manera que segons la informatió ne tinc més verdadera, solament dels cànems restant ben proveïda la terra, entren cad·any an la ciutat deset ho devuyt mília lliuras barcelonesas en dinés, abans més que manco.