Die XXII mensis octobris anno a nativitate Domini MDLXXVIIII.
En nom de nostre Senyor Déu Jesucrist y de la humil Verge Maria, mare sua, y de la gloriosa verge y màrtir santa Eulàlia, atvocada nostra sia. Amén.
Sobre la fàbrica faedora de la Iglésia sots invocació de santa Eulàlia de Provensana, àlias del spitalet, so és, de tot lo edifici de dita sglésia, comensantla tota de fonament, de modo y manera que tinga sis canes de amplària de tou y denou canes y tres pams de llargària de tou, poc més o manco, y que tinga de altària en lo mitx del païment fins a la clau sobre de la tardosa de la aljiva nou canes y mitxa, poc més o manco, ab les condicions devall escrites, per y entre los honorables en Toni Bosc, Pere Esquerrer del Prat y Barnat Prats, jurats lo any present, y Joan Duran, síndic, los quals tenen plen poder de la Universitat del Spitalet per poder fer y complir tot lo infrascrit, de una part; y lo honorable mestre Giralt Gervasi, mestre de cases, ciutadà de Barcelona y are habitant en la dita parròchia del Spitalet, de la part altra, són estats fets, fermats, pactats he jurats los capítols, concòrdia, ferma y avinensa següent.
Primerament lo predit mestre Giralt Gervasi convé y en bona fe promet que farà y hobrarà ab acabament, dins quatre anys comensadors a córrer del dia de la fermansa de la present capitulació en avant, desfarà la sglésia vella que vuy tenen, tota de cap a cap y los fonaments, tot a ses pròpries despeses, y de nou farà y hobrarà y acabarà la desús dita sglésia en lo lloc y siti dedicat per dits Jurats e comunitat, y que partesca de la aresta del vuytavat del campanar, de la part que mira a Barcelona, la aresta més lluny del camí real, que és carrer del Spitalet, ab la amplària, llargària y altària desús dita.
Item, que axe de fer juntament ab la sglésia quatre capelles a cada part y dues sagrasties, una a cada part, y que les capelles tinguen de amplària de tou vintiquatre pams, y de fondària catorse pams, y les sagrasties que tinguen de llargària vintitres pams de tou y de fondo divuyt pams, poc més o manco, y fer un armari en cada sagrestia.
Item, que axe de fer… finestres de pedra picada, de amplària de quatre pams y sis de peu dret, ab lo revolt rodó o apuntat, conforme aparrà millor a dits Jurats; y que axe de fer dites finestres ab la duella en lo mitx de la paret y rebots a cada part y revolt, conforme a bon mestre si pertany.
Item, que axe de fer dos portals de pedra picada, un per cada sagrestia, tots dos fets de una manera, ab una alquitrava ho motllura com alquitrava per los peus drets amunt y per la llinda y al llivell de la llinda axe de fer la motllura un poc de refalt, conforme a bon mestre se pertany; y que tinguen dits portals sinc pams de ample y deu de altària de llum, y si aparia a dites parts fer-los majors, que stiguen a més o y a manco.
Item, que axe de cobrir sagresties de volta grossa, de rajola ab morter, y que la volta tingue de gruxa la amplària de una rajola y sia feta conforme està la trasa, y cubrir dita volta de teula ab morter y al livell de les capelles.
Item , que axe de fer tots los crusers de la sglésia y capelles principals, aljives, farmerets a la sglésia y a les capelles y claus, tot de pedra picada y tallantada y molt ben posat.
Item, que axe de fer represes en tot los enfarjaments, així de la sglésia com de cada capella, tot de pedra picada, ab ses motllures, conforme la trassa, y fer posar una motllura de tot lentorn de la sglésia al llivell de les represes majors.
Item, que axe de fer muntar los arcs dels principals de les capelles lo més alt de la tardosa a tocar a la motllura que va al llivell de les represes majors y que baxe a sintell rodó.
Item, que axe de fer en tots los crusers dues copades.
Item, cubrir dites capelles de teula ab morter ab la rost ques menester per traure la aigua.
Item, que axe de fer totes les parets, axí traveseres com llargueres y esperons, tot de quatre pams de gruxa acsepta las parets que se an de fer les trones, que an de tenir vuyt pams.
Item, que axe de fer dues trones tant grans com se puguen fer, ab tal que les motllures no isquen més dels pilars que tenen vuyt pams de gruxa, y fer dues escales, los graons de pedra picada, una a cada trona, y fer en cada escala dos portals tots llisos de pedra picada, y al portal més baix de cada escala ferhi un galse per la porta, y fer dites escales de manera ques puga pasar desota, ab un portal per pasar de una capella en altra, y fer ditas tronas conforme està la trasa, y tot de pedra picada y tallentada.
(…)
Item, que lo dit mestre sie tingut y hobligat en anar a la pedrera a costes y despeses sues, tantes quantes voltes serà menester per dar les mides de les pedres que aurà menester per a fer dita obra.
Item, lo predit mestre convé y en bona fe promet fer, fabricar y acabar tota la susdita obra conforme la trasa, y lo desús dit de mans de picar y asentar, per lo desús dit temps de quatre anys, ab tal que la comunitat li a de dar tota la pedra de picar y paredar, cals, guix, rajola, arena, cayró, si ni serà mester, teula tota la que y serà menester, tot a peu de la obra, y tot lo més avant que lo dit mestre aurà menester per fer dita faena, so és: bastides, síndries, cordes, cabasos, càvecs , magals, tota la farramenta per a fer la dita obra vaxe a càrrec del dit mestre, y fer piles y ques puga servir dit mestre de tota la pedra que serà en dita església vella, axí picada com sense picar, tota sia del dit mestre, y que sen puga servir allà ont ben vist li serà per la obra de dita sglésia.
Item, està pactat y concordat que si a dites parts los aparia fer alguna cosa de més o manco, (…) de dar alguna cosa més del que està tractat, que estiguen dites parts a més y a manco, lo que judicaran mestres asperts elegits per dites parts.
Item, està pactat y concordat entre dites parts que si lo dit mestre no acabarà la dita faena en lo dit temps dels quatre anys, ans bé aquella paràs, axí per causa de malaltia com altrament, que la comunitat pugue posar altres oficials a costes y despeses del dit mestre y de ses fermanses per acabar dita faena.
Item… entre dites parts que si la comunitat no aportaba al peu de la obra la dita manobra, que lo mestre no pugués tirar avant dita obra…, que lo dit mestre puga fer aportar a qualsevol… la dita manobra a costes y despeses de la comunitat, avisant lo mestre quinse dies avans.
Item, està pactat y concordat que los dits jurats y comunitat donaran y pagaran al dit mestre tota la quantitat que aurà de fer dita faena, que són dos mília lliures, ab vuyt pagues, les quals se compartiran en la dita obra, y una de les dites divuyt pagues duneran en ser fermats los capítols y dades fermanses y posat mà a la faena, que seran dos centes lliures, y altra paga quant aurà unplert los fonaments, que seran cent lliures, y aprés les restants mil setsentes lliures se ahya de pagar ab la forma següent, ço és: cent lliures per cada dos canes que pujarà dita sglésia a tot entorn, que ha de tenir dita sglésia la clau de tall, les quals spujaran mil lliures, deset lliures per cana, y aprés alsada la restant mitja cana y posadas totas las arcades dos centes lliures, y aprés fer totas las voltas y cobrida tota la sglésia sia a tot punt altres dos centes lliures, y les restants tres sentes lliures a compliment de les dites dos mil lliures hagen de pagar dits jurats qui les hores seran presents, acabada del tot la susdita obra.
Item, està pactat y concordat que los mestres que pendran la dita obra sian tinguts y obligats de pagar lo salari al corredor per los treballs del encantar lo preu fet, és a saber, IIII diners per lliura, dels dinés que pendran de la primera paga.
Item, està pactat que en cas convinrà posar altres pedres per tots los altars, sian tinguts y obligats los (…) tallentar aquellas per totes las capellas y altar major, y les que són avuy en dia se puguen trasferir (…) los jurats y fer lo que volran de aquellas.
Item més, és concordat y capitulat que los mestres que pendran la obra y fermanses, feta aquella, sien tinguts y obligats a estar a evicsió de dita obra per spay de quatre anys, que no age de fer moviment algú que se conegués ésser per defecte de aver mal obrat, y assò a coneguda de mestres experts elegidors per les dos parts.
Item, que lo dit mestre de cases haja de transferir son domicili y llogar casa dins la dita vila y estar en aquella ab tota sa família fins a tant que la dita obra serà acabada a tot punt. E les demunt dites coses totes y sengles prometen la una part al altra (…)