(…)
Nota.– Com a 8 de desenbra dya de la Conseptió de 1580 fou N.S. servit portar-ce·n en la sua glòria la bon·ànima de Maria Real, ma germana. Morí de part y lo minyó tanbé morí. Fou molt planta per marèxar-o ella y de mi en astrem. Jau en la isglésia del Mercadal. Dexa a Miquel y Batista y Isabel, tots fills seus. Déu la tinga en lo sel.
(…)
Nota.– Com lo Dimecres Sant de l’any 1583 se feren dos cassaments, so és Mº Miquel Vedruna, mercader, ab la Sª Monserada, ma cosina germana, filla del Sr. Jaume Çaconomina, i Pe Çaconomina, germà de dita Monserada, casà ab la Sª Maria, filla de Mº Jaume Vives, notari, naboda de dit Vedruna. Feran-ce les esposalles de tots juns a la capilla de Stt Jenís a 9 oras de nit. Tingué cada una d’ellas mil ducats de adot y lo dit Mº Vives prangué los capítols. N.S. los do a tots lo que sap convé.
(…)
Y lo diumenja aprés de Corpus de 1583 lo dit Çaconomina se n·aportà la muller en ça casa.
(…)
Nota.– Com diuen que és cosa molt serta que asent una persona malalta y voldran saber si morrà de aquella maleltia o si viurà és (…) a seber que per a conèxar-o tenen de pendra un ausell que·s diu calàndria y posar-la·n devant lo malalt y si dit ausell gira sa cara al mala[l]t, morrà de aquella y si no la y gira, no morrà. Io me’n rafir a la veritat.
(…)
Nota.– Com a 2, 3 y 4 de juliol 1594 feu assí, en Girona, molts grans frets, plujas y vent, tant que dubtaven que los blats que encara se abien de batra no vinguessen a grillar-ce y a baler-ne molt manco y a dos del dit nabà en las montanyes de Canigó y Monseny ab moltíssima abundànsya. Tot sya per al servey de Déu.
(…)
Nota. Com la vigília de Stta. Susatna que contàvem a X de agost 1596, esent pujada la muller del Sr. Miquel Çaconomina, ma cunyada, dalt en lo vargeret de las clastas de casa de dit mon jermà per estendra una bandola sobra de uns jasamins y barras que estaven en dit verger, se recolsà tant ab dit gesamí que la barra que y era esent, crec io, molt podrit se rompé y dita Sª caygué baix a la entrada. (Y llaós a Déu no·n volgué manco (…) que en vingué a la mort).
(…)